.jpg)
Si veritablement Déu, com a tal ser no ser existís, si les nostres debilitats primessin sobre les nostres resolucions i les nostres profunditats sobre els nostres exàmens, llavors per què preocupar-nos encara, si les nostres dificultats estarien ja resoltes, les nostres interrogacions suspeses i els nostres espants apaivagats? Seria massa fàcil. Tot absolut - personal o abstracte- és una forma d'escamotejar els problemes, i no només els problemes, sinó també la seva arrel, que no és altra que el pànic dels sentits.
Déu: caiguda perpendicular sobre el nostre esglai, salvació caient com un llamp enmig de les nostres recerques que cap esperança enganya, anul·lació sense pal·liatius del nostre orgull desconsolat i voluntàriament inconsolable, encaminament de l'individu per un atur de l'ànima per falta d'inquietuds ...
Què més renúncia que la fe? És cert que sense ella un s'endinsa en una infinitat de carrerons sense sortida. Però fins i tot sabent que no pot portar a res, que l'univers és només un subproducte de la nostra tristesa, per què sacrificaríem aquest plaer d'ensopegar i trencar-nos el cap contra la terra i el cel?
Les solucions que ens proposa la nostra covardia ancestral són les pitjors desercions al nostre deure de decència intel·lectual. Equivocar-se, viure i morir enganyats, vet aquí el que fan els homes. Però hi ha una dignitat que ens preserva de desaparèixer en Déu i que transforma tots els nostres instants en oracions que mai farem.
EMIL MICHEL CIORAN
.png "English"){kind=small}
.jpg&description=DESAPARÈIXER EN DÉU){kind=link}
4 Comentaris
Ciorán es uno de mis preferidos, pero debo de contradecirle en algunos postulados. No porque me crea que se más que él, sino en calidad de teólogo.
ResponEliminaLo incógnito reside en nosotros mismo. Es posible que no exista Dios, pero si estamos hechos a su imágen y semejanza hay personas que se le aproximan. Vicente Ferrer es un ejemplo.
Lo bueno/malo del hombre es su ambigüedad. Todos diferentes y todos iguales. Y de ahí el Misterio.
No se si existe vida detrás de la muerte o si esto es un pasar sin nada más. Ni se si existen 7000 dioses con sus 7000 formas de adorarle diferente, pero si se que hay una exactitud en el Universo y en la Naturaleza capaz de hacerme pensar que las cosas solas, por inercia son complejas.
Poco mas y me quedo con mis dudas que son muchas y nadie me las resolverá hasta mi deceso.
Un abrazo
no sabem res Miquel, pero com deia Nietsche és l'home qui s'ha fet una Déu a la seva imatge i semblança.
ResponEliminaLlegia l'altre dia que aixó de l'Univers podria ser un holograma. Res, no sabem es.
Lo que esta de moda es crearnos nuestros dioses. No se si hay dios o no, tampoco me preocupa, la verdad; pero si de algo estoy seguro es que si existe no somos el centro de su atención, cultivemos un poco la modestia como especie.
ResponEliminaTEMUJIN: Por eso nos inventamos dioses, en nuestra vanidad como especie.
ResponElimina