La història de la rifa de Nadal, és la rifa de la marmota, el guió és exactament sempre el mateix, així com el ritual televisiu o radiofonic. Solc escoltar-la  a travès de Rac1, pero clar, els tertulians; Basté, Pamies, Carol, Puig i Bosch, - enguany hi manca Monzó -, ja sé que diràn cadascun d'ells, no hi ha lloc per la sorpresa, com al dia de la marmota, tot està previst, res es deixa a l'atzar, a la sorpresa, l'ùnica - sorpresa - és el número de la grossa, la resta, deja vu, deja vu, deja vu. Això de la rifa de Nadal és d'aquelles coses que costen d'entendre i a les que no hi sé trobar cap sentit. Imaginació al poder.
Com li va pasar un mati al poeta nacional en preguntar-li un admirador com se sentia, Espriu li va contestar: que com em sento?: envoltat per la mort i rodejat d'imbecils. Doncs això.