.

T'AGRADARIA SER UN SANT?


Quan era petit i anava a catecisme per fer la primera comunió, la meva iaia Pilar sempre em deia que cada dia s'havia de fer com a mínim una bona obra, en el sentit d'ajudar a una persona gran, portar-se be i coses per l'estil. Que si ho feia em guanyaria una estampeta que després de resar tres vegades una oració a la Mare de déu, em permetria salvar una ànima del purgatori. 
Em vantava aleshores d'haver-ne salvat moltes d'ànimes (innocent de mi) i a fe de Déu que creia era cert. Aquesta història que pot sonar a cursi o a pàgines viscudes té un rerefons que va més enllà, la iaia a la seva manera (era molt de misa) em va ensenyar a ajudar als demés, a ser respectuos, a dir bon dia o bona nit a tothom, a menjar com cal i comportar-me a la taula i a portar-me bé en general, aspectes que a dia d'avui no tan sols no s'ensenyen a la mainada, sinó que fins i tot sembla que està mal vist insinuar-ho. I no és pas que sigui religiós ni creient jo, prou ho sabeu els que us passeu per aquí. Deixem-ho en que sóc agnòstic, gràcies als  déus.

Explico aixó perquè el publicista Nicko Noguès s'ha inventat una plataforma 2.0 (t'agradaria ser un sant?) que més sofisticada i un pel oportunista, ve a ser el mateix, encara que aquí s'ha de passar per caixa. 
 

2 comentaris:

  1. Miquel, deu ser que és tracte d'un emprenedor que ha vist la llum, últimament està passant bastant.... N'anem sobrats d'il·luminats.

    ResponElimina