A un senyor li cauen al terra les ulleres, que fan un soroll terrible en xocar amb les rajoles. El senyor s'ajup afligidíssim perquè els vidres de les ulleres costen molt cars, però descobreix amb sorpresa que per miracle no se li han trencat.
Ara aquest senyor se sent profundament agraït, i comprèn que l'ocorregut val per un advertiment amistós, de manera que s'encamina a una casa d'òptica i adquireix de seguida un estoig de cuir encoixinat de doble protecció, a fi de curar-se en salut. Una hora més tard li cau l'estoig, i en ajupir-se sense major inquietud descobreix que les ulleres s'han fet pols. A aquest senyor li porta una estona comprendre que els designis de la Providència són inescrutables, i que en realitat el miracle ha ocorregut ara.
Julio Cortázar
Este señor es un despistado. En una hora se le caen las gafas dos veces.
ResponEliminaSi la primera vez fue un aviso, la segunda, con fundas o sin ellas, las gafas no hubieran debido de caer.
debes de llevar cuidado Francesc, y poner las gafas lejos del alcance de la ley de la gravedad.
Salut
I que el destí és un relat irònic fet sempre a posteriori. La gràcia està en adonar-se'n. Així convertim la vida en literatura, que és una manera de fer-la passar millor.
ResponEliminaPer cert, Francesc, d'on has tret l'aplicació que tens sota la capçalera del bloc per on es mouen els darrers apunts que has fet?
Ostres, que bo... hi reflexionaré :)
ResponEliminaMIQUEL: I TOT PER CULPA D'UNA POMA,
ResponEliminava amb la plantilla, Enric., Si t'en vols fer un de casolà, has d'enganxar a HTLM
ResponEliminaúltims escrits: xxxxxx
reflexiona Loreto, que no deixa de ser fer varies flexions....
ResponElimina