A Ernest Lluch, quan va ser ministre de Sanitat, els funcionaris li varen posar el sobrenom de 'l'abominable home de les 8'. Es veu que el primer dia que es va presentar al Ministeri com a nou titular, a les vuit en punt, ni tan sols havien obert les portes. La seva manera de ser de persona treballadora i matinera li va permetre en molt poc temps deixar empremta en el sistema espanyol de salut al consagrar el dret universal a l'assistència sanitària i desvincular-la de la cotització a la Seguretat Social.
Ernest Lluch pertanyia a una espècie malauradament extingida, 'els socialistes de Catalunya'. Ernest Lluch va ser assasinat per ETA al parquing de casa seva el 20 de Novembre de l'any, 2000, diuen que l'ùltima persona que va parlar amb ell i que l'acompanyava cada dia, va ser en Lluís Foix.
Compte amb els pseudo-homenatges a ETA com el d'avui, emmascarats sota paraules com drests humans, pau i llibertat. Aquests demòcrates amants de les llibertats varen assasinar a més de 800 ciutadans espanyols, i entre ells a Ernest Lluch. Cal no oblidar-ho.
Ho recordo perfectament, com si fos ara mateix: eren les sis menys cinc del matí quan en engegar la radio del cotxe me’n vaig assabentar. Recordo també com si fos ahir les paraules de Gemma Nierga demanant diàleg en acabar la gran manifestació de Barcelona, i li varen fer cas, llevat dels de sempre que la varen criticar en aquell moment i han posat totes les travetes que han pogut al procés de diàleg amb la banda terrorista.
Són ells, els mesquins, els miserables, els que ho anteposen tot i als que els hi val tot amb tal d’assolir el poder. No era pas d’aquests l'Ernest Lluch, per aixó el van matar. Ell parlava de diàleg, de compromís, de generositat i aixó a banda i banda del conflicte hi ha una sèrie de sinistres personatges que no els interessava ni els interessa a hores d’ara, gens.
Veig sovint el petit homenatge a la memòria de l’Ernest Lluch en forma de placa al Parc Catalunya de Sabadell, estava sol sota un arbre, però després el varen encerclar i al seu costat hi ha un parc infantil per a la mainada, amb tirolina inclosa. Potser algun dia un nen preguntarà al seu pare o mare, qui era aquest senyor, espero se’n recordin i els hi expliquin que hi ha gent que perd la vida per cercar la pau i l'entesa entre els pobles.
Un destacat dirigent abertzale va dir anys després que l'assassinat de Lluch habia estat un error, el reconeixement d'aquest error arribava, massa anys tard.
Són ells, els mesquins, els miserables, els que ho anteposen tot i als que els hi val tot amb tal d’assolir el poder. No era pas d’aquests l'Ernest Lluch, per aixó el van matar. Ell parlava de diàleg, de compromís, de generositat i aixó a banda i banda del conflicte hi ha una sèrie de sinistres personatges que no els interessava ni els interessa a hores d’ara, gens.
Veig sovint el petit homenatge a la memòria de l’Ernest Lluch en forma de placa al Parc Catalunya de Sabadell, estava sol sota un arbre, però després el varen encerclar i al seu costat hi ha un parc infantil per a la mainada, amb tirolina inclosa. Potser algun dia un nen preguntarà al seu pare o mare, qui era aquest senyor, espero se’n recordin i els hi expliquin que hi ha gent que perd la vida per cercar la pau i l'entesa entre els pobles.
Un destacat dirigent abertzale va dir anys després que l'assassinat de Lluch habia estat un error, el reconeixement d'aquest error arribava, massa anys tard.
Curioso más sino que no fueran por nadie de la derecha, sino por una persona que quería la pacificación de Euskadi.
ResponEliminaparticularmente me cago por las patas pa bajo de solo pensar que podrían mandar unos tipos pistola al cincho.
En la mayoría de los pueblos euskaldunes donde gobierna Bildu y/o similiares, allí donde se produjo un atentado y hubo muertos han puesto en el lugar del hecho una papelera o un container de basura, tal como suena.
Tampoco vale el olvidarlo.
Un abrazo triste, es un tema que mientras no se pida perdón no se arreglará.
salut
Ara em fa més por que abans. Hi ha una cosa que mai he entès. Perquè es critica més a Catalunya si fa les coses amb una democràcia increïble?
ResponEliminaI el perdó, com es demana?
No se como se pide el perdón JOSEP, no lo se. Lo que se es que no se puede matar a nadie, a nadie, y menos por no pensar como piensa uno.
ResponEliminaSalut
Miquel, ya sabes que nos entendemos , pero yo en esto de pedir perdón, no lo he entendido nunca. Supongo que con este "pedir perdón tiene que haber algo más" Aseguraria que no vale pedir perdón y aquí se termina todo.
ResponEliminaSalut.
Josep: Jo aixó de demanar perdò tampoc ho entenc, a banda que sovint és fa amb la boca petita, per cumplir amb l'expedient.
ResponEliminaEl perdó no ressuccita als morts.
Josep, al País Basc són 2 milions, aqui 7 i mig, aquesta és la causa, i, aquí no s'ha matat ningú, mentre que allí si, que és la diferéncia.
ResponEliminaJosep, al País Basc són 2 milions, aqui 7 i mig, aquesta és la causa, i, aquí no s'ha matat ningú, mentre que allí si, que és la diferéncia.
ResponEliminaMIQUEL, no crec que demanar perdó serveixi per a res, finalment ETA s'ha acabat com va decidir Aznar, per l'acció policial i no per la via política,
ResponElimina
ResponEliminaPot ser el que dius, Francesc, aquí es fan les coses d'una altra manera i hi ha molta més gent: "Año1984 – Felipe González: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.
Crec també que el PSOE, podria intervenir, si poden i són capaços entre el que suposem pot passar. Em fa por que el PP es parteixi en dos. El grup Aznar, Gallardón, Wert, Fernandez Diez i el de Rajoy.
Quedaries ben parat, saps que acostumo a parlar clar, dels molts i moltes socialistes que encara avui, pensem i sentim com ell.
ResponEliminaEl que passa és que potser no posem l'altra galta. No se si per por o falta de ganes. Ell ho va fer.
Parles d'una persona que jo, ara, encara, tants anys després, trobo a faltar el seu tarannà, la seva decència i la seva manera de veure les coses.
També recordo el dia de la seva mort, i com el vàrem plorar.
Joana, aquest matí he anat a una paradeta a deixar la meva signatura i un dels de la taula era del PSc, dels de tota la vida.
ResponEliminaTienes una pequeña empresa, viene un abogado y te dice que tienes que contribuir a la defensa de la patria vasca y te pide un 20% de tu facturación o un 30 de tus beneficios (por ejemplo), sino pagas te dicen que tus hijos, tu mujer o tus padres corren peligro, te muestran los horarios del colegio de tus hijos, las rutinas de tu mujer y tus horarios y teléfonos. Tu dices que no eres político, pero da igual, amenazas, extorsión para financiar una cuadrilla de vagos que viven detrás de la marca ETA, más parásitos.
ResponEliminaLa discrepancia es condenada al exilio, es señalada con el dedo como culpable. Un chico maleducado por sus padres y sus colegios con quince años hace callar en el ascensor con el dedo en la boca a un pequeño empresario que viene de fuera con la amenaza nacionalista metida en la cara.
Esta prohibido hablar de política en la calle y en casa en tono bajo, para que no te oigan los vecinos...
Esto es lo que hicieron estos sinvergüenzas a TODO UN PUEBLO, como Franco o peor, son dictadores natos y siempre tienen la pistola para afirmar sus "limpios ideales".
Lo se de primera mano, lo conozco, se de que hablo.
No merecen que se pierda un minuto de televisión con esta carroña, no se merecen publicidad, no tienen discurso político y mucho menos son nadie para hablar de Derechos Humanos", no te jode.
Este hombre tenia una sensibilidad especial, era hombre con ideas fuertes y como tal no tenia miedo a otras ideas.
lo sé Temujin, anduve por allí en aquella época y vi muchas cosas que no me gustaron, en la línea que tu explicas.
ResponElimina