SUBTILITAT



Hi ha quelcom que envejo de les dones, és la seva subtilitat, que a vegades et pot destrossar, però altres de manera delicada, subtil, et recorden quelcom que havies de fer i com ja suposen has oblidat, com aquell que no vol la cosa t'ho recorden. Diumenge passat li vaig comentar a Nuri que havia quedat amb el meu pare i la Mercè per portar-els-hi xocolata i xurros per esmorzar, en comptes del pa amb tomàquet i embotit de cada diumenge. 
Quan me n'anava de casa aquest matí a quarts de nou, la Nuri m'ha comentat com aquell que no diu res important: Mmmm! avui fa un dia ideal per esmorzar xocolata amb xurros. Per suposat jo ja no ho recordava, i el Santiago, el meu pare, tampoc, atès ja tenia preparat l'embotit a l'espera del pa que li porto jo cada diumenge. La Mercé en canvi, si ho recordava, i ben bons que estaven i com ens els hem cruspit.
Comparteix:  

Comentaris

  1. es una noticia, fet o succès, fresc, Miquel, d'aquest mateix matí.

    salut

    ResponElimina
  2. Entre nosaltres....pssss...
    eb veu bajeta....pss
    jo, del pá , tomaquet, pernilet i porró...
    els "churros" no són la meva debilitat...
    pssss....en veu bajeta.ehhh..que cada persona és un mon.
    salut

    ResponElimina
  3. va sorgir l'altre dia en anar a buscar el pa que em van dir que en tenien, i en comentar-ho, al Santiago i la Mercé els hi va fer gràcia, per això els hi he dut avui, com un esmorzar excepcional....

    ResponElimina
  4. Bé, crec que no és un tret de caràcter necessàriament femení...

    ResponElimina
  5. Loreto: deixem-ho en gairebè sempre femení.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada