Hi ha quelcom que envejo de les dones, és la seva subtilitat, que a vegades et pot destrossar, però altres de manera delicada, subtil, et recorden quelcom que havies de fer i com ja suposen has oblidat, com aquell que no vol la cosa t'ho recorden. Diumenge passat li vaig comentar a Nuri que havia quedat amb el meu pare i la Mercè per portar-els-hi xocolata i xurros per esmorzar, en comptes del pa amb tomàquet i embotit de cada diumenge. 
Quan me n'anava de casa aquest matí a quarts de nou, la Nuri m'ha comentat com aquell que no diu res important: Mmmm! avui fa un dia ideal per esmorzar xocolata amb xurros. Per suposat jo ja no ho recordava, i el Santiago, el meu pare, tampoc, atès ja tenia preparat l'embotit a l'espera del pa que li porto jo cada diumenge. La Mercé en canvi, si ho recordava, i ben bons que estaven i com ens els hem cruspit.