Hi ha quelcom que envejo de les dones, és la seva subtilitat, que a vegades et pot destrossar, però altres de manera delicada, subtil, et recorden quelcom que havies de fer i com ja suposen has oblidat, com aquell que no vol la cosa t'ho recorden.
Diumenge passat li vaig comentar a Nuri que havia quedat amb el meu pare i la Mercè per portar-els-hi xocolata i xurros per esmorzar, en comptes del pa amb tomàquet i embotit de cada diumenge.
Quan me n'anava de casa aquest matí a quarts de nou, la Nuri m'ha comentat com aquell que no diu res important: Mmmm! avui fa un dia ideal per esmorzar xocolata amb xurros. Per suposat jo ja no ho recordava, i el Santiago, el meu pare, tampoc, atès ja tenia preparat l'embotit a l'espera del pa que li porto jo cada diumenge. La Mercé en canvi, si ho recordava, i ben bons que estaven i com ens els hem cruspit.
Quan me n'anava de casa aquest matí a quarts de nou, la Nuri m'ha comentat com aquell que no diu res important: Mmmm! avui fa un dia ideal per esmorzar xocolata amb xurros. Per suposat jo ja no ho recordava, i el Santiago, el meu pare, tampoc, atès ja tenia preparat l'embotit a l'espera del pa que li porto jo cada diumenge. La Mercé en canvi, si ho recordava, i ben bons que estaven i com ens els hem cruspit.
jajajajaja
ResponEliminaaquesta es bona ¡
es una noticia, fet o succès, fresc, Miquel, d'aquest mateix matí.
ResponEliminasalut
Entre nosaltres....pssss...
ResponEliminaeb veu bajeta....pss
jo, del pá , tomaquet, pernilet i porró...
els "churros" no són la meva debilitat...
pssss....en veu bajeta.ehhh..que cada persona és un mon.
salut
va sorgir l'altre dia en anar a buscar el pa que em van dir que en tenien, i en comentar-ho, al Santiago i la Mercé els hi va fer gràcia, per això els hi he dut avui, com un esmorzar excepcional....
ResponEliminaBé, crec que no és un tret de caràcter necessàriament femení...
ResponEliminaLoreto: deixem-ho en gairebè sempre femení.
ResponElimina