LA GENT DE BONA FE

Que la versió de Shakira en català del 'Boig per tu' de SAU s'hagi enfilat ràpidament fins al número 1 de descàrregues a iTunes al conjunt de l'estat, pot ser degut en part a l'allau d'insults que ha rebut, i de passada ha donat a conèixer una afecció mental com la catalanofòbia a la comunitat internacional. Shakira Mebarak Ripoll només ha gravat en el disc una cançó en català, com si les volia gravar totes, al cap i a la fi la seva mare era catalana.

Si hagués gravat en portuguès, italià o qualsevol altra llengua, no hauria passat res ni ningú s'hauria queixat o l'hauria insultat. És aquesta ignorància, aquesta catalanofòbia, que no és d'ara sinó que ve de vell. Crec que El TC i Manos Limpias haurien de prendre mesures per censurar la gravació i el vídeo, i si cal fins i tot la muntanya de Montserrat.

Voldria explicar un parell d'anècdotes que ja vaig comentar al seu dia, una personal i l'altra que li va succeïr a Carles Francino a la SER que demostren la ignorància palesa vers el català a Espanya:

"1.- Fa anys en una Empresa on treballava, tenien un representant o delegat a Madrid, era aquest una bellíssima persona, educat, correcte i molt agradable. Alguna tarda em convidava a prendre cafè a casa seva i hi pujava també Fernando Vizcaino Casas (ja desaparegut), preníem cafè i jugàvem al dominó, o a les cartes. De vegades amb Vizcaino Casas perquè no ens entengués fèiem algun comentari sobre el joc en català/valencià, i aixó al Laureano que així es deia l’home el mosquejava.

Un dia, no va poder més i va saltar: “és que vosotros hablais en catalán solo para que no se os entienda, por eso lo habeis inventado, seguro que con vuestra familia y amigos en la intimidad no lo hablais”.

Varem haver de posar-nos seriosos, i haig de dir que Vizcaino Casas va col·laborar en aquest sentit, per fer-li entendre una cosa tan simple com que parlàvem català o valencià amb la família, amics i coneguts perquè aquest era el nostre idioma natural, així de simple i senzill. I que des de petits ja ens acostumàvem a parlar la nostra llengua i més endavant també parlavem en castellà, per educació, respecte i perquè els idiomes no fan mai nosa.

Diria que el bonàs d’en Laureano malgrat escoltar els nostres arguments carregats de lógica, no va quedar convençut del tot. I és que la ignorància, quan és “supina” és molta ignorància."

"2.- Va trucar indignada una senyora al programa de Francino queixant-se que la casa Danone etiquetava els seus productes en català, a banda de castellà i algun altre, i manifestava que no pensaba comprar mai més productes d'aquesta marca mentre estessin etiquetats en català. Li va contestar Francino que no era català l'idioma que apompanyava a altres en l'etiquetatge del producte, sinó portugués, i aleshores la senyora va exclamar. ¡Ah bueno! si es portugues vale."

Pura ignorància i això no és ja el Govern de Madrid, sinó la gent del carrer, la dita bona gent. La gent de bona fe, els fanàtics tots són gent de bona fe.