En el fons tot és molt senzill: En Santiago Puigcarbó i Mirò i Maria dels Angels Reixach i Casajoana es casen i tenen tres fills: en Francesc (servidor), Lluís i Santiago que en aparellar-se tenen, tres filles el gran (servidor), tres el segon llevat d'una que la va cridar el suprem faedor als 24 anys (i això és el que costa d'entendre) i el Santi que té la parelleta. 
Aquests fills dels tres fills han dut al món de moment per part de les filles del fill gran i amb l'ajut dels gendres, dos nens i dues nenes, i la resta ja aniràn fent. I en el fons d'això és del que es tracte; la nostra funció com a homínids és aquesta, reproduir-nos per perpetuar la espècie, i prou, la resta, parafernàlia,  fer volar coloms, i  com diu el Santiago, el meu pare que aquest més en farà 97, pel que hi fem ja estem be ací. I això és el que hi ha, la resta, cabòries.
No som res, o som tan poca cosa, que fins i tot fa vergonya. Potser és per aixó que no penso publicar cap foto de les meves filles o dels meus nets, l'irresponsable he estat jo, no ells...., que de fet, són les víctimes de la meva inconsciència....