un lloc on reflexionar, dissabte... i diumenge - 


Dema si no vaig errat és dissabte, i també si no vaig errat com és el dia abans del diumenge en que es veu ha d'anar a votar massivament el poble de Catalunya, ens tocarà reflexionar sobre una decisió de vot que fa temps hem pres, encara que sigui a contracor i mirant cap l'altra banda. Però no tothom està en aquesta situació, hi ha aquest carall de 3% d'indecisos que diuen que per ells es fa la campanya electoral. Doncs que no siguin tan cagadubtes i avisin que ja saben a qui votaràn, i ens podriem estalviar la sosdita campanya.
Per cert, que abans es deia 'un hombre un voto' i ara diria que no ho diu ni Cañete, no sigui que acusin una expressió que es deia sense cap ànim de menystenir les dones, si més no per pura rutina, de masclista. I és que sovint les dones se l'agafen amb paper de fumar i no s'adonen que molt del llenguatge masclista masculí, o fins i tot el comportament, és aixó: rutina, genética i el fet de no adonar-se'n de vegades d'aquests petits/grans detalls. Dona havia de ser!, un clàssic que no em negareu els mascles que em llegiu heu exclamat més d'una vegada davant d'una senyora conduint o aparcant el seu vehícle. Per cert que aquesta és una altra, les senyores - en general - condueixen amb una exquisida prudencia, massa i tot, i aparquen - sempre en general - el seu vehicle milimètricament alineat.
Ah!, si extrapolessim tot el que diuen elles de nosaltres, certament podriem acusar-les de feminisme exacerbat, perquè normalment ens diuen de tot, que si som un desastre, que no sabem posar la rentadora, ni planxar (elles ja no saben cosir), que si som uns despistats que només som capaços de fer una cosa alhora, etc. El que succeeix, cal reconeixer-ho, és que en general tenen molta raó, la rentadora segueix sent un misteri inabastable, almenys per a mi, que encara no ha acabat d'entendre el miracle o fenòmen paranormal de que la roba bruta que deixo en un recipient de vimet (abans la deixava al terra), aparegui neta planxada i plegada l'armari.

En un altre ordre de coses, ja sé que els polítics i les seves parelles diuen moltes bestieses i rucades, però si llegiu aquestes declaracions de l'esposa d'en Ramón Tremosa, a quí seguint el costum de la meva mare he batejat i li ha tocat ser 'el capellanet', veureu que diu una bona bestiesa, em limito a subratllar-la, crec que no fa falta afegir-hi res més, perqué no té cap sentit, llevat que fos a l'inrevés, aleshores el tindria tot.
“Abans, quan en Ramon estava a la Facultat era jo qui viatjava, sobretot a Alemanya, i ell era qui portava la logística”, apunta mentre pren un tallat, amb llet calenta i escumeta en un bar més que agradable de la plaça Llibertat de Gràcia. De fet, admet que encara té problemes per programar el rentaplats. “Encara ara em truca des de Brussel·les per si he donat el xarop als nens”, confessa.

No me'n puc estar, si estic a Brussel·les i truco a la meva dona per preguntar-li si ha donat el xarop als nens, m'engega a can pistraus.