Expliquen que un home va comprar una dona per quatre mil denaris. Un dia la va mirar i es va posar a plorar. La noia li va preguntar per què plorava; ell va respondre:
-Tens uns ulls tan bells que m'oblido d'adorar a Déu.
Quan es va quedar sola, la noia es va arrencar els ulls. En veure-la en aquest estat l'home es va afligir i li va dir:
- Per què t'has maltractat així? Has disminuït el teu valor.
Ella li va respondre:
-No vull que hi hagi res en mi que t'aparti d'adorar al teu Déu.
A la nit, l'home va sentir en somnis una veu que li deia:
-La noia va disminuir el seu valor per a tu, però el va augmentar per a nosaltres i te la hem pres.
En despertar, va trobar quatre mil denaris sota el coixí. La noia estava morta.
Els ulls culpables
Ah'med Ech Chiruani
CIUDADSEVA.COM
.jpg)
Una narración que no me agrada. No se porqué.
ResponEliminaper aixó l'he publicat Miquel, a i tambè m'ha deixat un regust agredolç.
ResponEliminaEs dura..
ResponEliminaen este cuento Daniel, hay algo que se mes escapa, que no acabo de entender.
ResponElimina