Començ per dir que no m'acaba de fer el pes nomenar al partit de Pablo Iglesias 'Podem', crec que el partit es diu 'Podemos' i així s'hauria d'escriure i dir - crec - des del català. Dit això, hi ha que veure com ha agafat aquest nou partit amb el pas canviat als dinosaures de la política espanyola, llevat de Rosa Díez que pertany al grup dels rastrers de la política espanyola d'Espanya, o Egpanya!.
A Pablo Iglesias i al seu partit els hi han dit de tot: grupuscles radicals, antisistema, extremadur, radicals a seques, els han comparat - ells - amb l'extrema dreta francesa, i altres qualificatius impublicables que han rebut per part de la caverna mediàtica de la meseta.
Curiòs que els qui els titllen de tot això, de fet reflecteixen el que veuen en el seu mirall, de radicals, intolerants i antisistema el partit que mal governa Espanya, n'ès ple, començant pel seu ministre missaire Mossen Fernández Díez, l'home que condecora Verges i resa al Valle de los caidos.
No han entès res, el Pp és la cosa rancia del XIX, i 'Podemos' és la cosa anecdòtica del XXI amb discurs del XX, ambdos aporten poc per a no dir res a la política real, però és el que hi ha, i dins del dubte, em quedo amb Podemos, almenys la declaració d'intencions és clara, diàfana, i sembla - encara que no ho sigui - honesta, perquè no hi ha honestedad en política, simplement, com la dona del Cesar l'aparenten, però no la tenen.

Confesso que en no estar prou ametent, abans de les eleccions europèes (abans s'en deia ereccions per la il·lusió que generaven) ni tan sols en sabia de l'existencia de 'Podemos', de ben segur que els hauria votat, encara que fos per fer la guitza a la resta de la xusma política. 
Ah! i no cal que us feu il·lusions, ni uns ni altres ens han d'arreglar res. No són d'eixe món, i sinò al temps, Podemos s'anirà diluint com llàgrimes perfumades de ginebra, mentre el Pp i fins i tot el PSoE, sí!, el PSoE, persistiràn en el temps..., com mosques colloneres.