El cantautor valencià Raimon ha rebut aquest dimarts al Palau de la Música el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que li va atorgar Òmnium Cultural el passat mes de març . Al recollir el guardó, Raimon ha assegurat: "No em sento que sóc dels meus quan els meus volen que jo sigui com ells voldrien i no com ells saben que sóc". El cantautor ho ha manifestat després que digués fa poc més d'un mes que no és independentista perquè no ho té clar.
Encara que no es vulgui reconeixer, hi ha un integrisame radical de pensament únic que menysprea o desqualifica als qui no estàn amb ells, o sia la independència. Si no votes SÍ,SÍ ja ets un botifler o un unionista, i aquesta actitud que existeix, té molt poc de democràtica i si de dictatorial feixistoide. El que li ha caigut a Raimon per dir el que va dir, que ell no se sentia independentista, que no ho tenia clar, quan és evident que hi està en el seu dret a ser el que ell vulgui, ell i qualsevol ciutadà. El que és important és que si es celebra la consulta, els ciutadans de Catalunya votin, cadascú el que consideri oportú i totes les postures han de ser igual de respetades i respetables, faltaria més.
Aquesta intransigència existeix, es palesa, i no m'agrada gens ni és bo pel pais, fins i tot per a ells mateixos, els intransigents, als qui els bosc no els deixa veure els arbres (i ja ho dic com ho vull de dir encara que sia a l'inrevès), entre altres questions, perqué són incapaços d'adonar-se, d'entendre, que en l'hipotètic cas que es celebrés la consulta el 9N, el SI,SI, dificílment arribaria al 30/35%, diguin el que diguin les enquestes, que a l'hora de la veritat la covardia i conservadurisme congènits dels catalans apareixeràn, i sinó al temps.
En el meu cas, si es pot anar a votar el 9N, votaré SI,SI, però  no ho farè per mi, sinó per un bon amic recentment desaparegut que em va demanar que si us plau, votes SÍ,SÍ per ell, que no per a mi. I la paraula donada s'ha de complir, encara que sigui a contracor..