Haig de confessar-vos que l'esport en general m'avorreix, tot vaja!, el solc mirar de reüll atès tinc la tele al costat, o en el cas de la Fórmula 1, acostumo a veure la sortida i calculo el temps que falta per veure el final. Potser les motos les... miro amb un cert interès, però sense excessos, i a la resta poc cas els hi faig. El mateix amb passa amb el tennis que se'm fa pesat i avorrit, però, sempre hi ha un però: ahir com al pare li agrada el tennis em vaig empassar les 3 hores i 57 minuts que va durar la final de Wimbledon entre Federer i Djokovic que va guanyar el serbi, i francament no em vaig avorrir gens malgrat la durada, de fet vaig mantenir-me enganxat les gairebé quatre hores davant el televisor.

Això em va permetre fixar-me amb uns quants detalls que voldria exposar:

1) A Boris Becker, se'l veu molt perjudicat, com absent.

2) A Martina Navratilova no se li nota massa el pas dels anys i a Sabattini una mica més.

3) Els Beckham com sempre, estaven impecables, sobretot ell.

4) El senyor de la trona que semblava indi o pakistanès, diria que no aguantaria un set.

5) Em pregunto si el que va donar la copa al guanyador i la safata al segon era el Duc de Windsor, se'l veia també molt perjudicat.

6) Les bessones de Federer han crescut molt i la seva senyora.... També.

7) El marit d'Elsa Pataki em va recordar Brad Pitt, i ella que em sembla ha tingut ja dues besonades ha fet el que es diu un bon braguetassu, tenint criatures, que és una manera en el seu en cas de conservar el lloc de treball una bona temporada.

8) Proliferaven camises de quadres amb corbata de ratlles o a l'inrevés, molt britànic, per cert.

9) Els nois aplega pilotes corrien com esperitats travessant la pista i de seguida recuperaven la seva posició, d'una manera per al meu gust un pèl exagerada. Mentrestant, els de darrere dels tenistes estaven tots amb les cames eixarrancades (síndrome R7), síndrome que afecta també a àrbitres i jugadors de futbol.

I més coses que devien ensenyar les càmeres i com que no estic molt al dia de la cosa del corasón no me'n vaig adonar...

Novak Djokovic menja herba mentre celebra la seva victòria davant Roger Federer a Wimbledon

Ara no sé si aquest escrit l'havia d'haver publicat a Collonades i un del Jenaro que vaig publicar allí, l'havia de publicar aquí, de fet, com tot o gairebé tot és una Collonada, potser seria millor publicar-ho gairebé tot allí.