De la mateixa manera que no he llegit l’Ulysses d’en Joyce per peresa mental, (ja se’l va llegir en Joel Joan a Plats bruts per mi) reconec que cada vegada em fa més mandra llegir novel·les, i en dir novel·les vull dir novel·les, res de Dan Brown, Catedrals... i els best-sellers de torn, que tant s’han posat de moda, que de sempre me n'han fet de mandra. Fa ja un temps que prefereixo llegir contes i sobre tot molta poesia. Aquest fet em tenia preocupat: t’estàs tornat mandrós - em deia – I em deia a mi mateix, o sigui a un hom, no t’empasses 2666 d’en Bolaño?. Si! em contestava altra volta a mi mateix, - que és com fregar l’esquizofrènia – però en aquest cas és diferent, com t’agrada, t’hi apliques. Ja! reblava, però alguna cosa em falla, el que no sé és quina.
Potser en llegir i traduir alhora que és el cas de 2666, vaig trobar una nova manera de llegir que em fascinava i interessava, però que en acabar em va deixar buit, saturat, sec de l'avidesa de llegir.
La conclusió a la que he arribat és que, simplement ha deixat d'interessar-me la lectura, per saturació o ves a saber per què. Aquest any no em vaig endur cap novel·la a Lanzarote, però com de vacances hi ha moltes hores mortes i el dia es pot fer molt llarg i avorrit, em vaig comprar a l'SPAR: 'Las obras escogidas de TS.SPIVET' de Reif Larsen que m'està costant més d'empassar que un tros de carn  a una criatura. I no està pas malament, és una novel·la molt original, molt ben escrita, interessant, amb innumerables il·lustracions, a cavall de Twain o Pynchon, pero la llegeixo per força, per voluntat auto imposada de llegirla, però no hi trobo el plaer de llegir, que he perdut i no se si és temporal o definitiu. Potser cal donar temps al temps i recuperar de nou aquest plaer per la lectura, més endavant.