A vegades convé recordar, si ho haguéssim oblidat. De vegades cal saber, si abans ningú ens ho ha explicat. De vegades cal buscar versions, si abans no ens havíem molestat en fer-ho. Transcric un breu article, emotiu i rabiós, del palestí Jalil Sadaka, que pertany al consell editorial... de la revista Palestina Digital.

"Palestina no és només un tros de territori. Palestina, no és únicament un tros de terra, ni una ciutat santa com Jerusalem, ni una mesquita com Al-Aqssa, o l'església de la Resurrecció. Palestina, a més de tot això, és el somni de tots els palestins, obligats a sobreviure en una diàspora que es perllonga durant generacions, privats dels seus més elementals drets. Dir Palestina és recordar el súmmum de la injustícia, la repressió i la confabulació. Ser palestí és experimentar el sentiment del rebuig per propis i estranys, sobretot dels germans àrabs on es reflecteix la seva incompetència, incapacitat i covardia. Això explica el per què la contemplen com pesada càrrega sobre la consciència de tots els règims àrabs.

Palestina és el sentiment de frustració pel clamorós fracàs de l'Autoritat Nacional, que no té inconvenient a fomentar la submissió del seu poble per garantir la supervivència d'una classe de polítics que en comptes de viure al servei de la causa es serveixen d'ella. Els palestins han estat desposseïts de la seva essència com a éssers humans amb drets i dignitat, conseqüència de l'atroç ocupació, la inexorable amenaça d'usurpació de les seves terres, el desmembrament social, l'aïllament en cantons dels quals resulta impossible moure's ni tan sols per visitar seus familiars, sense previ permís, l'exèrcit d'ocupació. En el seu viure el dia a dia sense esperança en el futur.

Però a més i potser conseqüència de tot això, Palestina, i en concret Gaza, s'ha convertit en el símbol de la resistència, la tenacitat davant el bloqueig inhumà que no té parangó en la història. Un bloqueig en el qual participen amics, germans i enemics per igual. Que els neguen el pa, la medicina, el combustible, i tot el necessari per a la vida.

La lluita incessant dels palestins sotmesos des de fa més de 65 anys a un règim d'apartheid, segueixen rebutjant ser el que no són ni seran: esclaus, sotmesos a una constant amenaça de ser expulsats, per defensar la seva pròpia identitat, desemparats i oblidats per tots.

Palestins són també els oriünds de Jerusalem que s'han conjurat per resistir amb honor, defensar els seus Sants Llocs, musulmans i cristians. Convertint-se en la primera línia de defensa contra les ànsies d'expansió sionista. Afrontant dia rere dia la duresa de la vida, els impostos abusius, la manca d'escoles i centres de salut, fins i tot la impossibilitat d'adequar o reformar els seus propis habitatges, sota una despietada amenaça constant de ser desallotjats de casa seva en qualsevol moment, amb la clara intenció de judaïtzar la seva ciutat, esborrar tots els vestigis de la seva cultura àrab, musulmana o cristiana.

Palestina, en suma és, el patiment de cada palestí en qualsevol lloc d'aquest globus terrestre, que no solament es nega a desaparèixer sinó que està decidit a resistir fins a l'últim alè de vida.

Palestina, és la imatge de tots els lluitadors per la llibertat, la justícia, contra la mentida, la xenofòbia i l'apartheid. Comprendran tots que la lluita dels palestins és la lluita de tota la humanitat per un món sense opressió ni sionisme. Comprendran, amics meus, el valor d'un grapat de resistents a Gaza que s'enfronta a la fabulosa maquinària de destrucció i mort sionista. "


 Jalil Sadaka

vist a: 'la Antorxa de Kraus'