En vida poc se'l va considerar (llevat dels seus), possiblement perqué la música i les lletres que feia aixi ho aconsellaven, era un gitano de Badalona, dels nostres, encara que havia nascut a Mataró, i diuen va inventar la rumba catalana, quan tothom sap que va ser el Pescadilla. Poc més hi hauria a dir del personatge que a mi no és que em caiguès malament, simplement no em queia, però com s'ha mort, ara tothom parla bé d'ell i glosa la seva figura fins a extrems que freguen la cursileria, que és el que sol passar quan algú es mor. No era el rei de res i tampoc la rumba catalana s'ha quedat orfe, de fet ja hi va nèixer. El Gato era una altra cosa, aquí si hi havia sentit i sentiment, i aquesta si que va ser una mort sentida.
CAL MORIR PERQUÈ PARLIN BÉ D'UN
31.8.14
En vida poc se'l va considerar (llevat dels seus), possiblement perqué la música i les lletres que feia aixi ho aconsellaven, era un gitano de Badalona, dels nostres, encara que havia nascut a Mataró, i diuen va inventar la rumba catalana, quan tothom sap que va ser el Pescadilla. Poc més hi hauria a dir del personatge que a mi no és que em caiguès malament, simplement no em queia, però com s'ha mort, ara tothom parla bé d'ell i glosa la seva figura fins a extrems que freguen la cursileria, que és el que sol passar quan algú es mor. No era el rei de res i tampoc la rumba catalana s'ha quedat orfe, de fet ja hi va nèixer. El Gato era una altra cosa, aquí si hi havia sentit i sentiment, i aquesta si que va ser una mort sentida.
Gato era Gato. La rumba es del Pescadilla, pero Peret era del barrio, aunque hubiera nacido en Mataró.
ResponEliminaSalut
A vegades més val caure en gracia que ser graciós, perquè musicalment la seva aportació va ser molt minsa.
ResponEliminaFrancesc, queia bé, vet-ho aquí, és com el Robin Williams aquest que com a actor era normalet tirant a fluix i mira... com tu dius, val més caure en gràcia. Això passa amb escriptors, actors i amb tota mena de gent, tampoc els NObel els donen als millors, què hi farem.
ResponEliminaJo crec que queia simpàtic i que s'ha mort en un moment clau: un gitano defensor de la independència.
ResponEliminaA mi m'ho dius Julia, que ni tu ni jo tenim el Nobel. I ara amb les retallades, no se si ens tocarà la creu de Sant Jordi.
ResponEliminaPer aixó Loreto, per aixó tant de ressó a la seva mort, perqué Peret MOLT LLEST es va apuntar a la cosa aquesta de la Independència, quan segurament, vaja, segur que a ell l'importava un rave, però com no hi ha cap gitano beneit aquí hi va veure un camí artístic a recòrrer, i el va aprofitar.
ResponEliminaLoreto: entre tu i jo, considerar Peret i defensor de la indepèndencia és un oxímoron com una casa de pagés.
ResponEliminaEl Pescadilla fa massa temps que va morir per estar present ara. El Gato... va morir massa jove per ser recordat pels més joves que la majoria de nosaltres.
ResponEliminaPeret era el cap visible d'aquesta moguda.
quant a mèrits artístics..., això té poca importància.
Yo ni conozco a Gato, ni a Pescadilla, pero a mi Peret me sonaba a alegria y animo muchas fiestas, en mi casa mi madre de pequeño me tomaba el pelo con el Borriquito y la verdad es que el tio tenia ritmo, de la calidad de su musica no me veo capacitado para valorar y de sus supuestas vinculaciones con la independencia, el que lo dice no sabe lo que es un gitano o conoce a pocos y aqui si que puedo valorar porque conozco a muchos.
ResponEliminaDaniel: el pescadilla era EL MARIDO DE LOLA FLORES, y el gato Pérez un argentino al que le dió por cantar rumbitas con mucho acierto.
ResponEliminaDoncs molta n'hi han donat en morir Miquel. A aixó em refereixo....
ResponElimina