Andorra és, segons el nou rànquing publicat per la companyia Bradley Hackford, un dels països on surt més a compte guardar-hi la fortuna, llevat que siguis resident a Catalunya, de Convergència democràtica i et diguis Jordi Pujol i Soley. El Principat pirinenc, a primera línia de l'actualitat política... després de la confessió de l'expresident Pujol -que hi tenia una herència amagada-, apareix en aquesta classificació en una posició destacada, com un dels cinc països del món on les condicions per "exiliar-se" fiscalment són més favorables. 
El rànquing de Bradley Hackford, companyia que fa serveis per a expatriar capitals de forma discreta, mostra la classificació de les places on "és interessant establir una residència física i fiscal", per la poca pressió impositiva. A més d'Andorra (en segon lloc) s'hi troben les Bahames, Mònaco, Bulgària i Panamà. El rànquing es basa en la valoració de cinc criteris. El nivell impositiu suportat pels residents; la qualitat de vida, la seguretat física i legal del país, així com la qualitat del programa d'inversió econòmica desenvolupat pel govern local per encoratjar als nous residents a invertir en el país. 
També es té en compte com a criteri de valoració la rapidesa en el processament de tràmits a l'hora de facilitar les inversions. I finalment, es valora la localització geogràfica, l'accessibilitat, i les oportunitats recreatives que s'hi poden trobar. Imatge contradictòria L'aparició d'Andorra en aquesta mena de rànquings contrasta amb els esforços que el govern del Principat assegura que està fent per projectar internacionalment una imatge que el deslliuri del llast de ser considerat encara com un paradís fiscal i, en conseqüència, dipòsit discret per a evasors fiscals o capitals de procedència opaca. Imatge del nou rànquing de Bradley Hackford, on Andorra apareix en segona posició. 
Alguns d'aquests criteris podrien estar ara a les portes de revisar-se, doncs es preveu que el 2015 entri en vigor la nova llei de l'IRPF. Tan bon punt s'apliqui aquest nou impost, hauran de tributar totes les persones físiques amb residència fiscal en territori andorrà que tinguin sous nets superiors a 24.000 euros. El tipus general de gravamen de l'impost s'ha fixat en el 10% i compta amb bonificacions del 50% per a rendes generals d'entre 24.000 i 40.000 euros. Tot i els canvis, Andorra continua resultant atractiva per als que volen pagar pocs impostos o escapar d'altres contextos. Per obtenir la residència fiscal, si no es té permís de residència, cal invertir 350.000 euros (en forma de dipòsit bancari en un compte personal, o bé en forma d'una compra immobiliària al Principat o fent una inversió d'aquesta quantitat en una empresa andorrana). 
Al mateix temps cal abonar un dipòsit de 50.000 euros al govern andorrà. Els residents sense permís de treball reben l'estatus de residència A, B o C: el tipus A és per aquells que simplement viuen a Andorra sense treballar-hi, B correspon als que participen en activitats internacionals sense rebre ingressos d'activitats locals i C és per a artistes internacionals o persones internacionalment reconegudes -esportistes o investigadors-. En qualsevol cas, es requereix una presència mínima a Andorra de 90 dies. naciódigital.

No deixa de ser curiòs que se sap on són i quins són els paradisos fiscals que hi ha escampats pel món, que qualsevol Govern podria fiscalitzar aquests comptes, o la Comissió Europea, els Estats Units o Rùssia ho podrien fer, i saber tots i cadascun dels qui tenen diners en aquests paradisos. Però cap Govern mourà un dit, de fet, no el mourà mai per esbrinar-ho, malgrat la possibilitat de recuperar o incautar aquests milers de milions que hi han en aquests llocs. No són els Governs, ni els Estats els qui manen,  ÉS AQUEST DINER OPAC el que té el poder real, la resta, per més Putin, Obama o Merkel que es diguin, no deixen de ser titelles que es dediquen a gestionar el seus país, però amb poc poder real, i no diguem ja del Govern de l'Estat Espanyol o el català que són putxinel·lis,  simples escribents d'una gestoria que administren poc i malament. I resulta que és a aquests els qui hem de votar a les eleccions. Com diria Don Federico 'mentider' Trillo: 'Manda güevos'

Còrrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra, una vella dita catalana, tindria a veure amb com volten aquests diners opacs d'un paradís fiscal a un altre, amb total impunitat.