El portaveu adjunt del PP al Congrés, Rafael Hernando, emmarca la irrupció de Podem en el fenomen de moviments polítics radicals a la Unió Europea, "uns d'extrema dreta i altres de l'esquerra que es presenten com a salvapàtries davant de la crisi", però està convençut que el seu suport anirà disminuint i que acabarà a Izquierda Unida. El dirigent del PP ha assenyalat que aquest tipus de partits "radicals", entre els quals inclou el Front Nacional francès i l'UKIP britànic juntament amb Beppe Grillo a Itàlia i Syriza a Grècia, es deu a un moment de "frustració social i econòmica", però creu que "aquest brou de cultiu anirà desapareixent". Segons la seva opinió, Podem i aquestes forces polítiques critiquen les altres però "quan rasques no hi ha res sota, excepte tornar a coses del passat". 

L'estultícia pepera em té fascinat, defineix a Podemos i no s'adona que està parlant del seu partit: "quan rasques no hi ha res sota, excepte tornar a coses del passat", que és això sinó el Partit popular?.  Nomès al Pp se li pot ocòrrer titllar de populista o salvapàtries a una altra formació política, car és el que són ells, nomès que se'ls hi ha oblidat salvar a la Patria.

Podemos, crec s'hauria de dir així i no Podem, que sona a podar arbres, no se sap com acabarà o fins on arribarà, però està fent molt de mal als partits polítics tradicionals, aquests 'armatostes' encorbatats en la seva incongruència. Podemos pot ser un bluf, o pot quallar, depèn del sentit comú dels seus dirigents. El mateix es deia de la CUP, i van fent via, encara que David Fernández em fa més por que una pedregada, atès no és de fiar, regalima ressentiment per tots els porus, i aquest sí que amb el poder a les seves mans podria fer destrosses. 
Pablo Iglésias, no és com David Fernández; Iglesias és llest i sap el terra que trepitja, coneix els mecanismes pel sistema on es mou, encara que té el llast assembleari, que és un gran llast, els assemblearis i els homínids és un oxímoron que l'únic que aconsegueix és marejar la perdiu mentre es perd el temps. 

Dit això, de la mateixa manera que al seu dia vaig vaticinar que Ciutadans o Rosa Diez (UPyD no és un partirt, és ella) no passarien del no-res o la poca cosa (*), Podemos, té davant seu una autopista lliure de trànsit per avançar, i aquests l'aprofitaran, altra cosa és que sàpiguen fer un bon ús de la oportunitat que se'ls hi presenta. Potser sí que, amb ells, la política canviarà i es podria donar el cas - estrany - de què dins d'aquesta casta política, per fi, hi hagués gent honrada i honesta, que ja en seria arribada l'hora. Jo per si de cas, estaria molt a l'aguait, Podemos, pot ser una bona opció a l'hora de dipositar el vot a les eleccions vinents, votant-lo's, hi ha poc a perdre i molt a guanyar.


(*) Malgrat els esforços de la premsa groga de Madrid vers C's i UPyD, no acaben de despegar, possiblement perquè no hi ha prou combustible, de fet com a molt, un partit o l'altre, conceptualment, ha arribat al coneixement del carbó que amb prou feines saben con encendre'l, i així és molt dificil despegar i més encara enlairar-se