CABRES MORADES - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
CABRES MORADES

CABRES MORADES

Share This

"Marc August Muntanya és un pastor de Riudaura que s'ha decidit a ampliar al seu ramat de xais... Vol comprar cabres per tal de poder produir formatges. Les que donen més llet són les Alpines i les Saanen, totes dues molt presents a França. La suma del cost... del bestiar i el transport fins a la Garrotxa calcula que ronda als 1.200 euros i per això ha demanat micromecenes. "Com que no sobra l'espai i no puc mantenir un ramat molt gran anant a pasturar a fora, busco cabres que aportin una quantitat de llet important, mantenint la qualitat, i la rusticitat", explica Muntanya a la pàgina de Verkami. El projecte ja ha recaptat una tercera part de la inversió que necessita. Com a recompenses ofereix una visita al corral, un formatge i fins i tot un taller d'elaboració de formatges, depenent de quina sigui l'aportació. En Marc August des del primer moment ha demostrat que és un pastor del segle XXI. Els seu ramat de xais tenen un compte a Twitter (@elsxais) que supera els 1.200 seguidors. De fet, els segueixen més gent que al propi pastor. El seu corral està equipat amb les últimes tecnologies." 

Aquesta noticia, m'ha recordat una companya de feina de la meva dona. Ella i el seu marit es varen quedar sense feina (d'aixó en fa ja uns vint anys), aleshores varen capitalitzar l'atur i se'n varen anar amb la canalla encara menuts a un poble del pirineu a fer vida de pagés. Varen llogar una casa i comprar unas quantes cabres. La idea era fer formatge i vendre'l als visitants del poble els caps de setmana. Però la cosa no va acabar de anar bé; les cabres que eren de Córdova amb el fred de l'hivern se'ls posàven morades i fins i tot tremolaven, i el formatge que feia ella, el primer dia el varen donar a probar al gat que es va passar tres dies amb descomposició estomacal i no va haver-hi manera que mai més els provés, ni el gat ni ells. 

En resum, que l'aventura bucólico-camperola va durar un any, al termini del qual varen tornar a Sabadell, i és que la vida del camp no és gens fàcil, al contrari, és dura, molt dura.

3 comentaris:

  1. Conozco un caso similar en un pueblecito de Guadalajara..
    Hoy no hay cabras, no hay dinero, no hay cabrero y no hay na de ná

    ResponElimina
  2. Mi suegra hacia queso de oveja, y lo vendia con un año de vejez, hecho con suero de cordero y leche cien por cien de oveja. Vendia muchos hasta hace poco tiempo, pero luego le dijeron (como se hizo famosa) que o ponia registro sanitario e ionstalaciones adecuadas o la denunciaban y dejo de vender queso. Mi suegro vendio el rebaño, despidio al pastor y se quedo como agricultor. La verdad es que era un queso espectacular, de esos duros que se resquebrajan al cortalos, tengo un amigo que sigue haciendolos de forma artesana y los vende por las ferias de los pueblos.

    ResponElimina
  3. Miquel i Daniel, tot aixó s'està perdent, al valles occidental nomès hi ha ja un ramader que te unes dos-centes ovelles. Sóc l'ùltim em deia l'altre da i enc ara perquè el noi com s'ha quedat sense feina ha vingut a treballar amb mi, però aixo del bestiar ja només dona per anar tirant justet i prou. Molta feina i poc caler - reblava -

    ResponElimina

.