Aquest parell de sapastres, (97 el pare i 7 el Roberto), els he retratat aquest mati abans de... dur al petitó a l'escola. Li comentava a la Nuri: miral's, el futur i el passat. El petitó que sempre té l'antena disposada, ha contestat: jo soc el futur, oi?... Clar, li he dit. I aleshores ha comentat: Quan jo sigui vellet com el besavi no llegiré el diari al mati, ja no n'hi hauràn de paper. 
Tantes voltes que li donem al sentit de la vida, que si no en té, que si precisament com no en té, és pel que val la pena viure-la, que el sentit de la vida està en l'art. I possiblement tot sigui més senzill, la foto és la resposta.