Els qui com un servidor, som genèticament escèptics, i amb un aparent eclecticisme que en realitat amaga o... dissimula una gran manca de criteri, estem condemnats a trobar bé gairebé tot el que fan els altres, menysvalorant el que és propi, i per més inri, ja donem per fet que sempre hi haurà algú que trobara malament el que fem nosaltres. I això no és modèstia, ni falsa modèstia, simplement és així. De fet ser i exercir d'escèptic té les seves avantatges: elimina de sóc arrel la possibilitat de patir de vanitat i enveja, que són de molt i mal patir, i no necessites creure en res.