Els qui com un servidor, som genèticament escèptics, i amb un aparent eclecticisme que en realitat amaga o... dissimula una gran manca de criteri, estem condemnats a trobar bé gairebé tot el que fan els altres, menysvalorant el que és propi, i per més inri, ja donem per fet que sempre hi haurà algú que trobara malament el que fem nosaltres. I això no és modèstia, ni falsa modèstia, simplement és així. De fet ser i exercir d'escèptic té les seves avantatges: elimina de sóc arrel la possibilitat de patir de vanitat i enveja, que són de molt i mal patir, i no necessites creure en res.
La vanitat si és dolça no té per què ser ridícula, és com l'enveja que si es sana no et ferirà mai...saps que em posen una mica nerviosa els i les escèptiques? :D
ResponEliminaUn exemple:
Avi, diu l'home del temps que demà plourà tot el dia...
Vols dir?
No, no vull dir, ho diu l'home del temps.
No hi trobes que hi hà una certa vanitat tot i sent escèptic?
Si és escèptic perque no és escèptic a l'hora de pronosticar que farà bó?
Potser lo seu no és genètic.... :D
aixó de l'enveja sana, és un deliciós eufemisme, si és enveja no és sana, si de cas és admiració o acceptació. Quan a la vanitat no t'ho sabria dir, no en faig us, crec....
ResponEliminaMe ha gustado el ejemplo de la GEMMA ¡
ResponEliminasalut
Gemma, no faig cas dels homes del temps (ara hauria d'haver escrit dels homes i dones del temps per ser gilipollament correcte), el seu índex d'error és massa alta com per fer-els-hi cas. Veus! en això també sóc esceptic...
ResponEliminaSi és una bona reflexió, una predicció no té per què ser exacte.
ResponElimina