ÚLTIMS ESCRITS :

MOR EL PUTO AMO




Si alguna cosa em molesta és que en morir algú que precisament no era cap bon exemple de res, es lloi fins el fàstic la seva figura, vida i obra. El que s'ha mort avui era un banquer, el banquer vermell, l'home de les galtes sospitoses, de qui sincerament dubtava que tingues intel·ligencia, la sensació és que més aviat era un espavilat, un tril·lero, un listillo que va estar en el moment oportú en el càrrec oportú. Llest si ho devia ser, encara que per ocupar el càrrec que ocupaba tampoc cal ser-ho molt, ja hi ha qui et fa la feina, i arribar-hi si no és per mèrits propis tampoc costa gaire. El text de Kike Garcia, es aparentment de conya però no tanta com pugui semblar, i defineix molt bé el que era o poca cosa havia estat el personatge: el banquer vermell, un dels pirates als que es devia referir José Maria Mena en l'entrevista a el Diario.es, un dels pirates que per cert que havia tingut problemes amb el fisc per la cosa de tenir diners fora del país (molts més que Pujol, tot sigui dit), però com era un dels seus tot va acabar en no res. Avantatjes de no ser català ni independentista.

"Tras una vida dedicada por entero a “petarlo”, esta mañana ha fallecido el puto amo, también conocido como “the winner” o “el más grande de la zona euro”, como él mismo se hacía llamar según confirman a la prensa fuentes cercanas al entorno del crack. El puto amo, de 79 años, habría sufrido un infarto “probablemente mientras hacía cosas de puto amo”.

El fallecido, que empezó a ser la hostia desde joven, era bisnieto, nieto, sobrino, hijo, hermano y padre de otros putos amos.

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expresado este miércoles el pésame del Ejecutivo por el fallecimiento del “presidente de ser la puta leche” que supone, a su juicio, una pérdida irrecuperable para España.

La vicepresidenta ha hecho hincapié en que fallece una de las personas más importantes de España y “comprometida con su país”, con cuya carrera haciendo “lo que le salía de ahí” ha contribuido a la “Marca España”, convirtiéndola en una “referencia de calidad respecto a ir a tope y arrasar con todo”.

“Era el puto amo de España y punto y lo seguirá siendo en nuestra memoria. Viva el Papa, viva el Rey, viva el orden y la ley. Pim, pam, toma Lacasitos”, ha declarado un admirador, claramente afectado, a la prensa.

“A cualquiera de esos de la Forbes me los paso por la piedra”, solía decir el puto jefe, a quien no se le acababa el dinero ni tirándolo, según él mismo reconoció en muchas ocasiones haciéndose el chulo.

Este miércoles se reunirá una comisión para designar a un nuevo jefazo en sustitución del puto amo.


LOS JEFAZOS TAMBIÉN LA PALMAN - Publicado por Kike García el 10 de septiembre, 2014 a El Mundo Today.

9 comentaris:

  1. Només cal fer una ullada a la xarxa per comprovar com n'estem de "consternats" tots els que no estàvem subvencionats pel Puto Amo.

    ResponElimina
  2. Allau: Deia una vegada Gregorio Luri referint-se a Punset i el seu anunci de pa de plàstic, que la intel·ligencia a vegades pot ser cursi. I referit a Botin, la intel·ligència brillava per absent, i ni tan sols era cursi, sino garrula, més pròpia d'un taujà, del que es por deduir que la millor prova que qualsevol pot ser el director d'un Banc està en Emilio Botin, de fet, nomès cal ser fill del teu pare i avis banquers.

    salut

    ResponElimina
  3. ¿ Habrá condonación de la hipoteca ??????

    ResponElimina
  4. Curioso esto de La Muerte...No respeta los dineros.

    ResponElimina
  5. La mort és igual per a tothom, pero la vida no. 'No em deixeu morir ara que sóc ric', bramava un empresari que coneixia, poc abans de dinyar-la.
    Els fills varen dilapidar el negoci i l'herència en quatre dies.

    ResponElimina
  6. Era pagerol, probablement poc sensible però, de ben segur, que feia bé la seva feina que consistia en fer bitllets. Malgrat el seu anglès penós i l'aspecte de rústic endiumenjat alguna cosa devia tenir de bó. I que consti que no sóc sospitosa d'admirar aquesta mena de gent. Tant ell com el de Zara i tants més em semblen, áltament sospitosos, ells.

    ResponElimina
  7. Gloria, a Amancio Ortega, el de Zara el conec personalment, durant tres anys vaig tenir tractes comercials amb ell, i no és que donés tampoc la sensació de ser massa brillant, ara tenia un gran equip al seu voltant i la seva don a que va morir fa poc que valia molt. Potser es tracte de saber rodejar-se d'un equip eficient.

    ResponElimina
  8. Buen vendedor y buen evasor, siguiendo rancias costumbres de gente de abolengo

    ResponElimina
  9. és que si uno no evade no es serio, Daniel, está en el manual...

    ResponElimina