No podem perdre un temps que no existeix. Però tampoc trobar el que mai busquem. SUO GAN 

La relació espai temps, sempre m'ha preocupat, ho he comentat en mes d'una ocasió, com quan anava a Andorra i tornava el mateix dia, era aquí i allí i a mig cami durant el mateix dia, de manera que podia ser a diversos llocs gairebe a la mateixa hora o espai diari de temps. O com els pobles o ciutats, que per a mi nomès hi són quan hi anem. Com ho se jo que Londres hi és sempre?, suposo que si, perquè sempre hi va algú que li dona el sentit de ser, sinó per ella mateixa, la City no en té cap.

I el mateix passa amb les fotos, m'ho comentava un company en relació a l'escrit 'velles fotografíes': Jo no sóc el de la foto (en referència a la que estic de porter amb la gorra i la pilota al safareig de casa) i és cert, aquell nen no sóc jo, era un altre. Per cert, un safareig dels d'antes, amb cubell, galleda, picador i sabó Lagarto. Crec encertat un petit aforisme que vaig publicar al Marmessor de la Ignorància: 
Quan era jove, jo no hi era, quan sigui vell, jo tampoc hi seré. 

I remarcava amb negreta els dos jo, perquè és aixi com ho veig.  No hi ha passat, ni tampoc futur, vivim en un present permanent que anem adeqüant a la nostra conveniència, possiblement per aixó sigui que els qui envelleixen siguin els altres i no nosaltres, que sempre estem igual. O així ens ho sembla.