ÚLTIMS ESCRITS :

AIXÒ SI QUE ÉS UNA DONA


El seu nom és Maria Rosa Avià, i ha parlat tan clar i tan català, que crec representa i diu el que molts pensem sobre el procès i aquesta entelequia rancia anti democràtica dita o nomenada Espanya, que com diu ella, no és de fiar i de la que n'hem de fugir esperitats quan més aviat millor, prescindint del que digui, pensi o faci el balneari decadent i condemnat a mort que és Europa. Sense ells no tinc clar on anirem, però amb aquests companys de viatge anem cami de pedregar. 
No és ja que 'Espanya desprecie cuanto ignora', que tambè, però és que inhabilita un jutge tres anys per no res, o mantè a la presó a un innocent com Arnaldo Otegi, i altres, o permet que en política hi hagi objectes mentalment inanimats com Alícia Sánchez Camarga i altres especimens de dubtosa legalitat democràtica, a banda de toca pilotes.
Nosaltres tenim els nostres propis corruptes, però són els nostres, alguns tan fatxenderos com Millet i Montull, però són els nostres 'fills de puta' com diria Rumsfeld, el que no tenim per què suportar és als seus...
No he estat capaç de trobar cap fotografia ni informació de la Maria Rosa Avià, de fet no em cal, puc imaginar-la,  i.... m'emociono. Ella si que és una dona.

"Especialment colpidora ha estat la seva intervenció acuradíssima en les formes, serena en l'exposició i contundent en el contingut,  Maria Rosa Avià, una dona amb més de 80 anys, que ha exposat la seva desconfiança en el procés per la capacitat de foc de l'Estat espanyol i pels desgraciats exemples històrics que han acompanyat els processos d'emancipació nacional de Catalunya. 

“Jo abans era agnòstica amb la possibilitat de la independència i ara sóc atea; pero hi ha tanta gent al voltant meu que creu en els miracles que tots plegats em fan patir com em fan patir les comptes d'un impossible que en temps de penúria resulten sagnants, I vostè ho sap i ho sabia”, ha exposat Avià. I ha continuat amb una advertència seriosa: “ A l'altra bàndol són molts més forts que nosaltres que som una minoria que tenen pocs escrúpols, li han demostrat i li demostraran, i si en vénen d'altres no seran massa diferents”. 

Així mateix ha posat en dubte, el suport internacional. “Europa tampoc ens acceptarà amb ells els hi és indiferent una nova Suïssa o una nova Bèlgica,  però en canvi endossar-los  tres Portugals junts no els hi fa cap gràcia... recordi el 1714... no cal comptar-hi, aquesta vegada no es molesten ni en enganyar-nos”, ha exclamat.

I ha continuat amb més esperança: “A les darreres jornades del Cercle, a Sitges el senyor Costas va obrir una certa escletxa amb el senyor Rajoy, vegi els comentaris dels diaris de l'endemà, però la rigidesa, la inacció i l'enrocament de tots ho va deixar en un no res”. “Recordi Tarradellas: en política es pot fer de tot llevat del ridícul... serà més dur ara d'empassar-nos una nova dictadura democràtica des de les institucions de Madrid?”, ha conclòs."

2 comentaris:

  1. Tengo muy poca, por no decir casi ninguna, información de esta señora.
    Gracias

    ResponElimina
  2. la mateixa que jo, però el que va dir em sembla molt coherent i lucid.

    ResponElimina