Deia Leonardo da Vinci que la pintura és 'neboda de la natura'. No dic jo que no ho hagues estat en altres époques, però actualment, les relacions entre totes dues han empitjorat i semblen més aviat de sogra i nora. I és que pot ser que en el fons, la pintura abstracta sigui nomès pura inanitat plàstica, i la culpa no és de Kandinsky o Malévich, hi ha bastants més culpables, la majoria dels quals son uns auténtics farsants. A part hi dexaria a Joan Miró, així com Calders, que als nens grans se'ls ha de deixar fer, en aquest cas, pintar l'un i escriure l'altre. De Miró deia Fuster que pintava com l'Esperit Sant, o que si l'esperit sant pintés ho faria com Joan Miró.
Bé, Miró té de tot i pel meu gust també està sobrevalorat a nivell global, com la majoria, als infants a la Fundació Miró els adoctrinen estèticament, diria jo, i ho diria per experiència
ResponEliminaEn el moment en el qual el que es ven 'la marca' o 'la firma' i no l'obra concreta ja no anem bé.
ResponEliminaMira, prenda, la mayoría de los dibujantes con pretensiones al oleo, son eso, pretensionistas.
ResponEliminaKandinsky sirvió para otros menesteres, además de pintar, sirvió para saber que el cromatismo de lo que impregnaba en un lienzo bastaba para alterar la conducta de una persona (chekas de Barcelona, -sant Elies-, en concreto).
Sin embargo, Miró, tiene cosas e intercabios de colores que mezclados hacen que uno disfrute de cierta paz. Paz alterada por lo gritos, las corridas, los murmullos y las chanzas de los japoneses y sus cámaras dentro del recinto de su museo.
Tuve la oportunidad de hacerme con un dibujo suyo hace años, en una galería de la calle Consejo de Ciento. Me decanté por un Gimeno.
Salut
Júlia, ja he escrit en més d'una ocasió que per a mi, Picasso, Dali, Tàpies i altres per l'estil eren uns farsants, sobretot Tàpies. Pero Miro m'agrada, és una apreciació purament estética i visualment subjectiva, personal e intransferible.
ResponEliminaJo no en compro cap de quadre Miquel, em surt més compte pinatr-me'l. Fins i tot a casa tinc un Constable i un Renoir.
ResponEliminaFrancesc comprenc que tot són gustos, a mi també hi ha coses que m'agraden de Miró i dels altres, llevat de Tapies, al qual, a més, li tinc mania. Però en literatura, pintura, cinema i el que sigui crec que s'hauria mirar per les obres i no pel pintor 'en general', a l'antològica de Miró hi havia també bunyols i preses de pèl, allò tan vell d'agafa fama i fote't a jeure, també El Greco o Goya tenen meravelles i quadres alimenticis fets de qualsevol manera, en el seu estil.
ResponEliminaAra bé, Miró, en comparació amb els que menciones era una bona persona i això potser no hauria de comptar en el camp artístic però sí en l'humà, i cau més simpàtic.
El que no pot ser és que 'es pagui la firma' però així funciona tot i Dalí ho va explotar a fons, per cert.
Un no pot evitar complicitat amb gent con Miró o Pere CALDERS, Dali era un comerciant, un marxant, un Cristiano Ronaldo de la pintura, fet a si mateix, pero npo era un Messi, l'art suprem no es fa, surt i és ell qui tria l'artista.
ResponElimina