ÚLTIMS ESCRITS :

A PROPÒSIT DE LA NOMOFÒBIA


Caminant, aturats o esperant l'autobús. Qualsevol situació és bona per consultar el telèfon mòbil. La por de sortir de casa sense el mòbil ja té nom: nomofòbia. Segons el Centre d'Estudis de Trastorns de l'Ansietat, més de la meitat dels espanyols ens hi hem tornat addictes. En parlen avui a el periódico i vaig comentar-ho tot just fa un any aqui mateix.

Potser per que fa vint anys que tinc mòbil i ja ho tinc superat o possiblement perquè vaig entendre des del primer moment quina era la funció lógica de l'estri, trucar i rebre trucades, més tenint en compte que estaba sempre de viatge lluny de casa i aqui si que és molt útil el móbil.
El que passa és que la funció de trucar i rebre trucades amb els mòbils actuals ha passat a ser secundaria, la gent es comunica per whatsapp, més que per trucada i el mòbil és com un ordinador portatil que serveix a molta gent per la seva fein a diaria, i a molts tambè per teclejar compulsiva e inultiment foteses. 

A la pregunta que fan a el periódico, puc contestar rotundament que si em deixo el mòbil a casa no passa res, ans al contrari recupero una sensació de llibertat i no dependència que és d'agraïr. Ja vaig explicar que l'ùltim que em vaig comprar ni tan sols fa fotos ni té internet, la seva utilitat és simplement per si quan surto a caminar o amb la bicicleta em passa alguna cosa (un ja té una edat) poder avisar a casa. 

Però al pas que anem i si es veritat (ho dubto) que deixarem de pagar en diners per fer-ho a travès del mòbil, a mi que no em busquin, i ja s'ho faran, per aquí no hi penso passar, i ja sé que els qui ens manen son indolents mentals compulsius, però no em poden obligar a deixar de pagar en efectiu.


SAPS QUE ÉS LA NOMOFÒBIA


Si ets de les persones que en oblidar el telèfon mòbil a casa els entra el pànic i envaeix l'ansietat per sentir-se desconnectats de la resta del món, pot ser que siguis un dels molts ( més de la meitat ) al voltant del món que pateixen de nomofòbia .
El 96 % dels espanyols tenen mòbil, xifra que supera als EUA, Xina o França. El 26 % dels usuaris té dos mòbils i el 2 % té fins a 3 telèfons. El 33 % dels espanyols navega per Internet a través del seu telèfon .

Espanya és el país amb més telèfons mòbils per habitant, gairebé 10 milions d'espanyols utilitzen WhatsApp per enviar missatges, fotos, etc. "Totes aqueste s xifres fan que el nostre país sigui especialment sensible a aquest tipus de noves malalties", han advertit des del centre d'Estudis Especialitzats en Trastorns d'Ansietat (CEETA ) .
Estudis realitzats per aquest centre van revelar que gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils tendeixen a sentir ansietat quan " perden el seu telèfon mòbil , se'ls esgota la bateria, el saldo, o no tenen cobertura a la xarxa", explica la directora d' CEETA a Espanya , Marina Dolgopol .

Símptomes de la nomofòbia

Sortir al carrer sense mòbil pot crear inestabilitat, agressivitat i dificultats de concentració (símptomes típics dels trastorns d'ansietat). Sol estar acompanyada de símptomes com ara malestar general, hipervigilància, inquietud, por a estar desconnectat o aïllat: sentir que el telèfon o les converses mantingudes generen tranquil·litat, comprovació constant de la recepció de missatges, mails i visites a les aplicacions de xarxes socials, pèrdua d'oportunitats laborals, consulta permanent de notícies, preocupació desmesurada pel que pogués passar si la persona no està connectada, crisi de pànic, agorafòbia.

Aquest patiment va créixer 13% en els últims quatre anys, ja que cada vegada són més els consumidors que es veuen lligats als seus telèfons intel·ligents ja que la tecnologia és cada vegada més accessible i econòmica . "Una persona consulta el seu telèfon mòbil una mitjana de 34 vegades al dia", expliquen des CEETA.

"Les persones que pateixen de nomofòbia expressen que el seu telèfon és la seva vida, que ho és tot, i els brinda la sensació sobretot de sentir-se acompanyats ", assegura Marina Dolgopol. Les dones i els adolescents solen ser més propensos a patir-la. Els adults exerceixen una influència importantíssima en la vida dels nens a través del seu comportament portant-loa a situacions tals com no poder deixar-lo, fins i tot en els moments de reunió familiar com pot ser compartir un sopar o reunió . Els joves d'entre 18 i 24 anys són els més propensos a patir nomofòbia . Dins d'aquest rang , el 8 % dels universitaris són els que més ho pateixen .

Per prevenir aquest problema, es recomana als pares evitar que els fills tinguin connexió a la xarxa des de la seva habitació i establir uns horaris per a un ús correcte de les tecnologies. "Cal separar moments. La nit és per dormir i, per tant, el mòbil ha d'estar apagat, de la mateixa manera, que el sopar és per menjar i no per estar amb el mòbil", explica la directora de CEETA .
Des del Centre d'Estudis Especialitzats en Trastorns d'Ansietat es recomana acudir a un psicòleg per solucionar el problema el més aviat possible si ja s'ha detectat tenir alguns d'aquests símptomes.

8 comentaris:

  1. No entenc perquè totes les novetats provoquen malalties mentre són novetats... encara recordo quan deien que els nens que miraven la Pippi o el Superman es tiraven pel balcó. El mòbil és una distracció com una altra, hi pots llegir el diari,un llibre, escoltar músic o parlar amb amics, aquestes condemnes indiscriminades em semblen excessives, si tots aquests estiguessin llegint, encara que fos Mein Kampf, tothom ho trobaria d'allò més maco.

    ResponElimina
  2. Em temo que tot deus sortir de la Internacional Psiquiàtrica, que deu ser com allò de les farmacèutiques de la monja, interessos per donar vida al sector mèdic.

    ResponElimina
  3. ja és una malaltia etiquetar CADA MALALTIA AMB UN NOM, en aquest cas nomòfòbia, que és una adicció com una altra, la gent, tots, tenim adicció a alguna cosa, digues-li adicció al mòbil, a veure la tele, a fer running, a llegir (alguns) o a la tele.
    El que passa que la adiccio al mòbil provoca una certa angunia en veure al personal pel carrer teclejant compulsivament, ah! i somrient aixo si, que es veu que la nomofobia provoca somriures. Recorda el conte que vaig escriure fa temps, es veia a venir, ja parlava d'aquesta adiccii, nomès que no se'm va ocòrrer inventar la paraula per definirla.

    ResponElimina
  4. A mi no me'n fa gens, és una distracció com una altra, quan estàs avorrit al metro, jo havia llegit pel carrer i una vegada de poc que no m'atropellen i una altra vaig topar amb un fanal i em vaig fer un bony, no sé perquè ha de ser pitjor mirar el mòbil que llegir llibres mediàtics,per exemple.

    ResponElimina
  5. Hi ha coses que estan ben vistes, com ara l'esport pocasolta, i d'altres que no, vet-ho aquí.

    Passara aquesta moda i en vindrà una altra i els vells telèfons es mitificaran en el record

    ResponElimina
  6. obviàment llegir llibres mediàtcis és molt mes greu, solen estar mes mal escrits que els Wjatsapps.

    ResponElimina
  7. l'espor em temo ho és tot de poca solta, aixó mateix del Runing que en diuen ara a la cosa tan beneita de correr pels puestus, si caminant hi arribes igual i és més descansat, almenys caminant pots fruir del paisatge i badar, que corrent no veus res, et limites a esbofegar i fins i tot em creuo amb gent que corre que fa molt mala cara, a punt de l'infart, si és que ja es veu que aixo no pot ser bo.
    Piano piano s'arriba lontano diuen els veïns d'Itàlia, o còrrer és de covards de Charlie Rexach.

    ResponElimina
  8. jajajajajajajaja¡¡¡
    maaa...piano piannissim¡¡¡
    jajaja

    ResponElimina