LES CONSEQÜÈNCIES DE BADAR


"Corria l'any 1799, quan el capità Amasa Delano, de Duxbury (Massachusetts), al comandament d'un gran veler mercant, va ancorar amb un valuós carregament a la cala de Santa Maria, una illa petita, deserta i deshabitada, situada cap a l'extrem sud de la llarga costa de Xile.
Hi havia atracat allà per proveir-se d'aigua.

Al segon dia, poc després de l'alba, quan encara es trobava estirat al seu camarot, el seu primer oficial va baixar a informar-li que una estranya vela estava entrant a la badia. Aleshores, en aquestes aigües les embarcacions no abundaven com ara. Es va aixecar, es va vestir i va pujar a coberta.

L'alba era característic d'aquesta costa. Tot estava mut i encalmat; tot era gris. El mar, creuat per les llargues ones de l'onatge, semblava fix, amb la superfície brunyida com plom ondulat que s'hagués refredat i solidificat en el motlle d'un fonedor. El cel apareixia totalment gris. Bandades d'aus de color gris tèrbol estretament barrejades amb esquinçalls de vapors d'un gris igualment tèrbol passaven a ratxes en vol rasant sobre les aigües, com orenetes sobre un prat abans d'una tempesta. Ombres presents que anunciaven l'arribada d'ombres més profundes..... Començament del conte llarg o  novel·la curta de Herman Melville.

Podries provar de reconciliar-te amb la novel·la amb les petites joies del Lovecraft o amb una cosa tan brillant com el "Benito Cereno" del Melville, que no arriba a les 100 pàgines de genialitat.  Aquesta suggerencia me la feia en Lluís Bosch un 25 de setembre de 2013, en un escrit meu sobre l'art de badar en el que parlava de la mandra que em feia llegir novel·les, i ves per on mira que tal, un any i mig tard li he fet cas, l'he penjat a Contexto, tret d'una bona traducció a Ciudad Seva, i de moment hi estic ben enganxat, ja tinc feina per tota la tarda.

Cap comentari