PER QUÈ ELS DIUEN RUNNERS SI SÓN CORREDORS? - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
PER QUÈ ELS DIUEN RUNNERS SI SÓN CORREDORS?

PER QUÈ ELS DIUEN RUNNERS SI SÓN CORREDORS?

Share This

Deia I diu el filòsof Charly Rexach que còrrer és de covards, i li dono tota la raó, si hi ha una beneiteria beneita que poden fer els homínids i les homínides és còrrer esperitats amunt i avall per no arribar enlloc, esbufegant vermells com perdigots i fregant l'infart en més d'un cas. A més solen correr en zones urbanes contaminades que no es precisament el lloc idoni per fer-ho atès respiren un aire que no es precisament el més adequatper als seus pulmons.
I ara, bestiesa sobre bestiesa resulta que els que corren no són corredors, són Runners, que és exactament el mateix pero en anglès, amb aquesta deria provinciana de donar nom en anglès a qualsevol activitat físicia, musical o del que sigui. Fins i tot les botigues especialitzades ja nomès parlen de runners i les radios, diaris o teles tambè, ves que no sigui cosa de la normalització linguística que exclou el castellà i de passada el català. 
Mentre que en el món del futbol el mestre Puyal va fer un encomiable exercici de catalanitzar i fins i tot inventar mots per substituir expressions anglòfiles, en Fórmula 1 o les motos no ha estat aixi; per cert, i ara que parlo d'en Puyal no recordo si ha estat declarat algun any català de l'idem (sí! el 2011, on va fer un discurs que encara es recorda) ho dic perquè enguany el guardó l'ha obtingut 'sor Citröen', i no sóc injust, ans al contrari, diria que sóc excessivament honest, lùcid i gens hipòcrita.

3 comentaris:

  1. El diseño de las palabras.

    ResponElimina
  2. Les paraules que es posen de moda a mi també em posen neguitós i em venen ganes de deixar anar el meu gihadista interior. Jo tinc runners fins i tot entre companys de feina, de manera que he après a callar en nom de la convivència laboral (n'hi ha un que va a córrer pel camí del Ripoll i que parla de sí mateix com a "river runner", i amb això ja t'ho dic tot).
    Recorda quan van començar a parlar del "footing", que no em diguis que no era ben bé de gilipolles. ET deixo una memorable cançó dels grans "no me pises que llevo chanclas", mai prou valorats: https://youtu.be/_O6kbB4UWa8

    ResponElimina
  3. Lluis: no me pises que llevo chanclas, SÓN ELS MEUS HEROIS, els Mozart del segle XX.
    AIXÒ DELS RUNNERS em porta als Pijobikes: noia amb bicicleta per un camí de muntanya, vestida de rosa, bicicleta color de rosa, casc color de rosa, fins i tot els mitjons i el bidó, saltant un petit empit mentre exclama: SALTI!
    Ausvitch difectament......

    ResponElimina

.