La secretària general de 'Podemos', Gemma Ubasart, ha fet una crida aquest dimarts a construir "una àmplia aliança social i política" cara a les eleccions del 27-S. La líder del partit lila a Catalunya, que fa uns mesos insistia que concorrerà a aquells comicis sota les seves pròpies sigles, ha abundat en aquesta idea, encara que en aquesta ocasió ha deixat la porta més oberta a una major confluència. No ha aclarit si en aquest acord podria entrar ICV-EUiA. "No incloem ni excloem cap partit", ha afirmat, quan temps enrere havia tancat completament aquesta possibilitat.

Crec que Ubasart arriba tard, d'ICV-EUIA només queden les restes d'un partit incongruent i liquidat que ha estat incapaç de resituar-se i definir-se, instal·lat en un bonisme arcaic, emmig de utopies inconsistents, fa temps que ha perdut el nord, el far que els guia i la raó de ser, aquí i a Espanya.

Poca ajuda tindrà Ubasart del que en queda d'ICV. Els cadàvers polítics de poca ajuda són i si són en canvi una llosa enorme, que l'hi ho diguin a Rosa Diaz i a la seva quasi extinta UPyD. I no es tracta que els temps canviïn, Podem i Ciutadans estàn en vies prematures d'extinció a mig termini, i això que acaben de començar, almenys Podemos, però en el fons, tots dos, Podemos i Ciutadans no deixen de ser més del mateix, un a la dreta i l'altre una mica menys a la dreta, i amb les mateixes xacres que els seus homònims anteriors dits casta.

Que quedi constància que a l'any 2009, servidor ja demanava la il·legalització de ICV-EUIA ecologistes de debó, i no em varen fer cas, i mira, tot això que ens i els hauriem estalviat. 

I després queda Colau, i aqui, Barcelona té un problema, un greu problema, i sinó al temps. I Madrid, on el problema no és Carmena, ans al contrari, el problema són els tripijocs que pugui fer l'enfurismada Esperanza Aguirre per evitar el que sembla inevitable; aquest és el problema de Madrid, no així aquí; Trias, és un senyor, tot un senyor - sembla -.