D'una punyetera vegada els senyors jutges haurien de posar al seu lloc aquest obscur i hilarant síndicat Manos Limpias, i en el cas que ens ocupa, ho haurien de fer per surrealistes, la justicia ja té prou feina en el seu ancorament medieval per haver de perdre el temps en les demandes d'aquesta patuleia d'un sol, el senyor Bernad, i el que potser haurien de fer és esbrinar com és finança aquest pseudo sindicat.

L'última boutade del sindicat ha consistit en denunciar davant el fiscal general de l'Estat i el Comitè Olímpic de Disciplina Esportiva la xiulada a l'himne espanyol en la final de la Copa del Rei d'ahir. El sindicat ultradretà argumenta que l'esbroncada és un "ultratge a Espanya i a les institucions de l'Estat" i vulnera la llei 19/2007 contra la violència, el racisme i la xenofòbia a l'esport. Manos Limpias dirigeix la denúncia contra els més de 90.000 aficionats que omplien el Camp Nou, contra el president de la Federació Espanyola, Ángel Maria Villar, com a màxim responsable en l'organització de la final, i contra "la delegada de Govern de la Generalitat" per omissió imprudent al no evitar els fets delictius.

I clar, suposo que el senyor jutge no els hi farà ni cas, no crec que la justicia contempli dirimir les bestieses, i aquesta demanda de Manos Limpias ho és. Com pot denunciar a Angel Maria Villar! si a aquest no el fa fora ni crist de la federació Espanyol de fúrbol; a Llanos de Luna que ni me la toquin, que em posa, com totes les delegades del govern hagudes i per haver, i els 90.000, com carall pensen demandar-los?, hi deu haver de tot: adults i adultes. nens i nenes, iaies i iaios, jubilats i jubilades, jovent, estrangers, una bona colla de xinesos, etc, i com sabrà el senyor jutge quins dels 90.000 varen xiular i quins no?. La demanda és demencial, si no fos per que l'ha posat un dement, un malalt (un dement ultradretà i feixistoide), un malalt de nom Miguel i de cognom Bernad, amb un bonic historial al darrere, i que algú hauria d'esbrinar, com deia abans, qui el financia, a veure si deixa de perdre i fer perdre el temps, que això ens acaba costant diners i esgota la paciència.