L'AROMA DE LA DISCÒRDIA - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
L'AROMA DE LA DISCÒRDIA

L'AROMA DE LA DISCÒRDIA

Share This

Un dels records que tinc d'Aguilar de Campoo a Palència, és l'olor dolçot de les galetes acabades de torrar que impregna tot el poble, més a la vora, a Marcilla (Navarra) nomès passar-hi per la carretera se sent l'olor del cafe torrant-se, olor deliciosa on les hi hagi, que tambè es pot sentir a Mollet passant per la variant o en altres llocs on torrin cafè. 
Quan Cafés Pont estàven fa anys al carrer de Sant Antoni, allí mateix torràven el café i es podia fruir la seva olor per tot el carrer. Però d'aixo en fa molt de temps, i a Barcelona al carrer Àvila, tenen a un grup de veïns, que es queixen de l'olor del cafè torrat i del vapor d'aigua que en forma de fum inunda la zona durant 35 segons i suposa un total de gairebé 14 minuts al dia, segons expliquen a el Periódico d'avui.

Els que es queixen són uns inquilins d'un bloc de protecció oficial de construcció recent. Sembla ser que la instal·lacio que torra cafè des de 1969 compleix tots els requisits legals. Tots no, no compleixen amb el requisit de no molestar als nous inquilins als qui molesta olorar el cafè acabat de torrar durant 14 minuts al dia en diverses sequencies de 35 segons de temps (24). Aquests veïns podrien ser els mateixos que en uns pisos que es varen construir il·legalment al final de l'Aeroport del Prat, es queixaven del soroll dels avions, o el mateix passa a Sabadell amb l'Aeroport, que hi és d'abans de la guerra i en uns pisos construits al costat mateix de la via del tren, els veïns tambè es queixen. 

Potser Carme Fajula i sa mare la Pepita Soriano tenen la resposta: "Hem viscut aquí tota la vida, sempre ens hem queixat, però entre nosaltres. Pertanyem a una altra generació....."

La resposta és més simple, i de fet poca consideracio s'hauria de tenir amb qui és incapaç de fruir de l'olor del cafè acabat de torrar; aquí del que es tracte és de queixar-se de tot i per tot, i en aquest cas una queixa infundada, simplement per manca de sensibilitat olfactiva dels denunciants que no deuen ser cafeters o simplement no són ciutadans 'comme il faut', i pertanyen a la branca de la mosca collonera, que tant abunda últimament a qualsevulla ciutat, que nomès saben demanar, exigir i reclamar.

2 comentaris:

  1. El problema es la inundación de gente.
    Si yo me voy a vivir a Sabadell, al lado del campo de aviación, no puedo pedir que lo quiten en mor de que me jode las pipituarias.
    Me tendré que comprar el piso en Mataró.
    Pedimos cosas a sabiendas que no se pueden dar. Esto no es una fábrica de purines, es una torradora de café, y es lo que produce.
    Seguro que el piso le salió a buen precio y que presumió de la ganga de la compra entre sus amistades, el resultado es obvio. Teta y leche no se dan al mismo tiempo.
    Nada como el olor a café.

    ResponElimina
  2. es que a la gent li molesta tot i es queixa per poca cosa, però mira que queixar-se per la olor del cafè acabat de torrar. marededéu, maredédeu!

    ResponElimina

.