La porta era allí quan va despertar, oberta de bat a bat i amb aquella llum blanca enlluernadora que semblava cridar-lo a traspassar-la. Tot això estaba molt bé, si no fos per què a la nit quan va anar a dormir no hi era, hi havia la pared de la seva cambra que pot contemplar des del llit on resta estirat encara. Sap que no està somiant, se n'ha cerciorat, i la porta segueix allí, retant-lo a que la traspassi.
S'aixeca i s'hi acosta, no se sent cap soroll ni es veu res llevat de la blancor cegadora de la llum. Es vesteix, s'acosta de nou a a porta, introdueix el braç dret, no nota res, tampoc el veu, després avança una cama i finalment traspasa la porta....
* * *
Desperta entresuat, ha dormit malament i ha tingut un malson, una porta blanca s'obria davant seu a la pared de la seva cambra, ell hi entraba dins i..... Tot ha estat un malson, a la pared de la seva cambra no hi ha cap porta. Si!, ha estat un malson es diu mentre s'aixeca i se'n va el lavabo.
El que no sap encara és que quan torni a la seva cambra es trobarà la porta que pensa ha somiat, cridant-lo amb la seva blanca llum enlluernadora .....
Tags:
Bmusik
Ostras...¡ un presentiment ?
El último que cierre la puerta...no sea que entre bichos...
Em fa més por aquesta porta que el dinosaure
lORETO: et refereixes al Dinosaure de Monterroso? o a l'alcalde del PP que insulta als dels PSOE?