Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme". Amb aquesta celebèrrima frase van iniciar, el 1848, Karl Marx i Friedrich Engels el Manifest comunista. Però, ¿i avui ?, "quin fantasma recorre avui Europa?", Es pregunta Juan Carlos Rodríguez a l'inici del seu nou assaig, De què parlem quan parlem de marxisme. Per descomptat -es respon l'autor- no és el del comunisme, sinó el del capitalisme neoliberal.

Perquè, en efecte, el capitalisme sembla haver-se convertit en un fantasma. No debades compleix el requisit bàsic que ha de caracteritzar un fantasma: és invisible, no el veiem, o no el volem veure. Però, ¿per què no el veiem? El capitalisme s'ha fet naturalesa, és la nostra vida, s'ha convertit en la nostra pell i en el nostre inconscient. Està dins nostre. I en conseqüència podem veure els seus efectes (les seves guerres, el seu atur, les seves retallades, la seva corrupció i la seva mort), ja que estan davant dels nostres ulls cada dia, però som incapaços d'assenyalar amb el dit al capitalisme com la causa que els origina. Es veuen els efectes però no les causes. Després, les conseqüències polítiques són immediates. D'aquesta manera tan clara ho explica Juan Carlos Rodríguez a De què parlem quan parlem de marxisme:

"Si la infraestructura (o sigui, les relacions socioeconòmiques) es converteixen en un fantasma evanescent, llavors ningú -i mai mai- va a parlar oa lluitar contra el capitalisme en si mateix, sinó només contra els seus petits o grans errors o llacunes : contra els banquers dolents, contra els executius deshonestos, contra els jutges corruptes, contra els governs malèvols, contra la Merkel dèspota, el que es vulgui. No importa, ja que el capitalisme és la nostra vida sense més i contra això no es parla. Per això diem que avui el capitalisme com a tal, la seva infraestructura d'explotació de vida, ha desaparegut, s'ha evaporat del nostre llenguatge del nostre conscient / inconscient quotidià ".

Si el capitalisme s'ha convertit en fantasma i per tant no el veiem, com combatre'l? La resposta sembla clara: tornant a parlar de marxisme. Perquè només el marxisme és capaç de fer visible l'invisible, d'objectivar el capitalisme, de fer sòlid el que s'esvaeix en l'aire, de materialitzar el fantasma, de tornar-li el cos. Ja no n'hi ha prou amb arrencar-li al capitalisme el vel idealista que cobria les seves relacions socials; més aviat es tracta de tirar-li el vel damunt al fantasma, de cobrir amb un llençol, per saber per on camina.

Però, ¿com aconseguir-ho?, com parlar de marxisme avui? De nou la resposta sembla bastant òbvia: parlant des de l'explotació i contra l'explotació; però més complicat resulta construir aquest discurs. És certament una tasca àrdua parlar de marxisme, articular un discurs des de i contra l'explotació, si tenim en compte, com a mínim, les quatre dificultats que s'extreuen de l'assaig de Juan Carlos Rodríguez, per parlar de marxisme avui, quan el fantasma de l'explotació ha passat a integrar-se en la nostra quotidianitat. Quan a Europa ja no hi ha socis comunitaris, sinó serfs, Enhorabona! Europa ha tornat a la edat mitjana, visca el dret de cuixa.