El dret a ser tractat amb igualtat de condicions, el dret a ser reconegut com un ciutadà que disfruta de la mateixa justícia que la resta. Fa deu anys es posava en marxa gràcies a la lluita de molts, l'esforç, la tenacitat de tants i l'encert d'un Govern. Ho dic perquè prèviament es van presentar fins a cinc propostes en les legislatures de majoria popular i totes van ser rebutjades. Avui fa una dècada, l'1 de juliol del 2005 es modificava el Codi Civil en materia de dret a contraure matrimoni per incloure-hi les parelles del mateix sexe... Sandra Barneda a el Periódico

Entens? No! em costa, pero ho comprenc i accepto que ja és molt. Això no vol dir que no sigui en major o menor mesura homòfob. Reconec que em costa molt acceptar del tot el col·lectiu gais lesbianes com a un fet natural, potser per què no ho és, no ens podem enganyar en això, i a l'altra bàndol haurien d'entendre i comprendre aquesta dificultat que tenim molts heterosexuals, que no necessitem fer bandera ni reivindicar la nostra sexualitat, és innecessàri, i segurament si els homosexuals fessin el mateix, tot seria molt més fàcil, però hi ha com una obscena escenificació de la seva sexualitat, que a banda d'innecessària més que afavorir-los, els perjudica, això es palesa sobretot en la gai parade de cada any, que agradi o no és com una espècie de parada dels monstres. 

Succeeix que entre els heterosexuals hi ha un bonisme i una espècie de por a dir el que es pensa realment dels homosexuals, com si no fos políticament correcte i sones a carca o a retrograd, però el pensament abunda i la homosexualitat no és un estat natural, lo qual no vol dir que sigui anti natural però se li acosta, i aixo pot no agradar, però és així, per què les coses són com són, no com voldriem que fossin. I ve de vell, la paraula homofòia ja ve del grec.

L'altre dia em sentia rar, incomòde, defensant al col·lectiu homosexual, quan el pare em deia que això era una malaltia, un error de la naturalesa, que no era normal, i jo que no, que a la naturalesa hi ha moltes opcions sexuals i aquesta n'era una més, etc etc, però sincerament, ni jo mateix m'ho creia. Ho sento. Això no vol dir que s'hagi de criminalitzar-los, ni menys encara insultar-los, agredir-los o menystenir-los, simplement es tracte de tractar-los de manera normal, o sia que és pot ser homofob i no exercir, que seria el meu cas, de la mateixa manera que sóc racista i tampoc exerceixo com a tal, i ha coses en les que un no pot dir ni representar el que no es o creu. I ja que es demana respecte, tambè se'ns ha de respectar as de l'altre col·lectiu, que com ells som tambè, diferents, ùnics i irrepetibles.