Sia per vanitat o per pur instint de supervivència, la gent ens mostrem no com realment som sinó com pretenem ser, o con volem vanament que ens vegin els altres, evitant mostrar-nos com realment som, i possiblement sia millor així, la decepció podria ser encara més gran, encara que poques vegades la disfressa funciona i solem acabar retratats. Aquesta teatralització es dona molt més en els homes que en les dones. Fixeu-vos que bonhomia és una paraula que no té declinació femenina.
Potser pel fet que les dones, en general, xerrem més i costa més d'amagar l'ou.
ResponEliminaEls silencis de vegades s'interpreten com a mostra de reflexió i d'intel·ligència i xerrar, tot el contrari, però la cosa es presta a molts errors.
Recordo com en un llibre d'Erica Jong ella explica el cas d'un seu marit silenciós del qual la gent creu que quan es troba calladet reflexiona sobre coses profundes i ella explica que potser està pensant en anar al lavabo.
possiblementg sigui l'opció més probable la d'Erica Jong. Amb el meu pare treballava un l'Arsenio, que a banda de guenyo era molt curtet, però quan li explicaven quelcom hi posaba molta atenció com si ho entengués tot, però era fàcil saber quan no habia entés res, sempre contestaba seriosament mentre assentia amb el cap i deia: ¡Vaya!
ResponEliminauna de las palabras más bellas que hay en el idioma catalán. En el castellano y en el italiano sería imposible traducirla de modo adecuado.
ResponEliminaSalut
Alguna vegada jo havia escrit bondonia, però no existeix com a paraula. Bonhomia, ve de l'edat mitjana on els homes donàvem almoines i ajut als més necessitats i com les dones en aquella época oficialment pintàven poc, encara que fessin el mateix, no comptàven, per això no hi ha bondonia.
ResponEliminasalut