L'escenari és tan simple que no dona per a més, ni cal tampoc fer una reflexió massa profunda. D'una banda hi ha uns piscópates paranoics que manen, que són pocs, i la resta uns ciutadans mesells que obeeixen - que són molts - Això fa tres o quatre mil anys que és així, depén de quina civilització estem parlant, i va camí si el planeta aguanta, de continuar d'aquesta manera tres o quatre mil anys més.  
I van passant els anys, hi ha revoltes, moviments alternatius, algún moment en que sembla que es trencarà la baula d'aquesta cadena que ens oprimeix i angoixa, però és un miratge, pocs manen i molts obeeixen, aixì de simple o ximple, i ha estat, és i serà aixi, pels segles dels segles, amén. 
El problema és que cada vegada més, manaires i manats són més idiotes, més estúpids, i això si que és un problema, car abans, en els manaires se suposava que hi havia encara que fos poc, un cert bri d'intel·ligencia, de lucidesa, i això, a dia d'avui, ha desaparegut, els manaires són encara més idiotes que els manats. Aquest és el principi del final del cercle viciós de l'estupidesa humana.

Hi ha qui deia que portem 28 segles d'estupidessa humana, i el lamentable espectacle continúa després d'ell, potser si que nomès Bach ens salva d'aquest desori.