«Avui fa 40 anys que va morir el dictador, però encara hi ha un franquisme estructural, de concepte del mateix estat, democràcia i Constitució»

Aquesta Constitució espanyola està pensada per no ser reformada. Així ho afirma el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, que acaba de publicar La reforma constitucional inviable, i on apunta que l’any 1978 la transició del franquisme a la democràcia, i en el debat sobre ruptura o reforma, va acabar donant un marc on es garanteix la monarquia, es consagra el bipartidisme, i s’evita l’evolució federal.
Es trenca el principi d’igualtat, aquest és el pecat original que van cometre aquells pares de la Constitució, que devien fer el que podien pactant enmig d’un ambient on el pes de l’exèrcit, de la cúpula eclesiàstica, de l’oligarquia i l’estructura franquista vigilava cada pas, i on el tema territorial va quedar com va quedar.

On l’autonomia va ser com un imant per tots aquells que es movien engelosits, i que ara no saben què fer de les competències. Potser si no es refroma, Pérez Royo també diu que vista l’experiència espanyola, la Constitució acaba caient ensorrada.Potser l’acabarem veient caiguda, vist que el PP que tregui el resultat que tregui exercirà sempre de minoria de bloqueig, en cas que hi hagués algú disposat a reformar-la. La demoscòpia diu que guanyarà el PP, la crisi s’endurà l’absoluta, i darrere hi haurà un triple empat entre socialistes, Ciutadans i Podemos. Qui farà el pas? Quina aliança acabarà sumant. És clar que si repassem les cites de la Moncloa, totes aquestes forces tenen clar que aniran a una a l’hora d’enfocar la solució al problema català del 2015. I aquesta una és no fer res. Sánchez diu que la reformarà. Amb qui? Amb Ciutadans? Vols dir? I Podemos abona una consulta. Vols dir? Amb qui?

Una constitució testamentària, la del “atado y bien atado”, la del “por la gracia de Dios”. Franco posava el fajína la Macarena, i un ministre de l’Interior del 2015 condecora la Mare de Déu, i encara es deuen pensar que ho fan de bona fe. Els tics del dictador, com a rèpliques d’un terratrèmol. Anècdotes? És anecdòtic que l’Estat sufragi amb els nostres impostos una fundació com la Francisco Franco. Li dol això a Montoro?

Per anar seguint amb la seqüència que va del TOP a l’Audiència Nacional, la dels racons de la justícia, i la de la ignomínia de les cunetes i la desmemòria. Plaques i carrers. Manuel Vázquez Montalban deia que: “Oblidar el franquisme, també suposa ignorar l'antifranquisme”. Avui fa 40 anys que va morir el dictador, però encara hi ha un franquisme estructural, de concepte del mateix estat, democràcia i Constitució. Per això a Catalunya ja sembla que la Constitució, aquesta, hagi deixat de ser el marc de funcionament. Potser sí que hi haurà d’haver processos constituents a banda i banda, perquè s’acosta l’ensulsida. 

Xavier Grasset - Nació digital.cat

Afegitó - De cara al 20-D, de la mateixa manera que l'11-M va significar la derrota del Pp per la mala gestió dels atemptats a Madrid del Govern Aznar, el 13-N de Paris. si Rajoy sap gestionar-ho bé, por donar-li més vots al Pp que restaràn a C's, només per què en aquestes situacions la gent busca l'aixopluc i la seguretat de la moderació.