El debat, aquest únic cara a cara al qual el president del plasma es va prestar, va ser un insult democràtic: el reflex d'una Espanya que ja no existeix i que probablement no tornarà. És un menyspreu als ciutadans que el candidat del PP s'hagi negat a debatre amb els altres, i és desmoralitzador que les urnes diumenge -si es compleixen les enquestes- no el castiguin moltíssim més.
Veient com de malament ho va passar Mariano Rajoy, la seva absència de la resta dels debats s'entén molt millor. Si Rajoy pateix així amb un debat a dos, imaginin com hauria estat si s'hagués dignat a debatre amb els altres.


-El President del Govern ha de ser una persona decent i vosté no ho és.
-Fins Aquí hem arribat, senyor Sánchez.

El candidat del PP va perdre els nervis. Se li va notar: a la cara, en la pausa dramàtica i en la resposta trastabillada i inconnexa amb la qual va contestar. Don Mariano Rajoy no està acostumat que algú, tan de prop, el posi en qüestió; que algú li recordi els sobresous, Bárcenas, Rato, Bankia, Granados, la Gürtel, la Púnica i la seva amnistia fiscal. "Fins aquí hem arribat", va respondre, amb aquest to caciquil, amb aquest tic autoritari que sempre li surt quan algú el retrata com el que és: un polític indecent. Un president que havia d'haver dimitit un minut després de conèixer-se els sobresous que va cobrar de Luis Bárcenas i els SMS de suport que li va dedicar.

Pedro Sánchez va ser dur. No més del que haurien estat -amb tota la raó- Albert Rivera, Pablo Iglesias o Alberto Garzón, que també han demanat a Rajoy la seva dimissió i han dedicat al president qualificatius molt més contundents que la seva evident falta de decència. Decència, segons la RAE: "Dignitat en els actes i en les paraules, d'acord amb l'estat o qualitat de les persones". I un president que li desitja força al seu tresorer quan troben el seu botí a Suïssa no és decent: ni a Espanya ni a qualsevol altre lloc.

La resposta de Rajoy va ser molt més crispada que la pròpia acusació de Sánchez: "Ruin", "mesquí", "miserable", "menyspreable ...". Primer va utilitzar un argument ridícul, el de la moció de censura, com si hagués servit de molt en un Congrés amb majoria absolutíssima del PP. Després va treure a la llum el seu currículum, com si portar tres dècades en un cotxe oficial fos a Espanya garantia provada d'honestedat. I al final va demanar al candidat socialista que anés a un jutjat, en una de les clàssiques manipulacions de la dreta: confondre la il·legalitat amb l'indecent, com si per estar en política n'hi hagués prou amb no ser un delinqüent habitual.

El candidat socialista no va treballar gaire la construcció de la seva alternativa presidencial, però va ser tremendament eficaç a desmuntar a Mariano Rajoy; a posar davant del mirall en horari de màxima audiència, davant de milions d'espectadors, al polític que ha protagonitzat una de les legislatures més vergonyoses de la història democràtica d'aquest país. Era gairebé la primera vegada en quatre anys que Rajoy no s'amagava en el plasma o en Bertín Osborne i el candidat del PSOE va aprofitar l'oportunitat.

Sánchez va començar nerviós, tallat per Manuel Campo Vidal, que va interrompre en la primera intervenció quan retreia al president que no s'hagués dignat a debatre més. Es va anar creixent en la part econòmica, va acorralar Rajoy per les seves mentides sobre el rescat a la banca o sobre les retallades i va aconseguir treure'l de polleguera quan va arribar a la ferida que sagna, a la corrupció. Bárcenas, Rato, Granados, Púnica ... A Sánchez no li faltava munició.

El cara a cara va recordar a l'últim debat de l'estat de la nació en què Rajoy també va perdre els nervis, va titllar de "patètic" a Sánchez i -una altra vegada autoritari- li va ordenar que "no tornés per aquí", com si el Congrés fos un casino privat on Rajoy decideix qui pot entrar. Però en aquesta ocasió, deu mesos més tard, l'atac de Sánchez i la resposta irada de Rajoy va ser més gran: pel format -fins a la vetusta Acadèmia de Televisió és capaç d'organitzar un debat amb una mica més ritme que l'encotillat Parlament espanyol- i de moment de la campanya en què el debat es va celebrar.

El candidat del PSOE arribava al cara a cara amb una sola carta de jugar. Per Sánchez, era prioritari despullar a Rajoy, més que vestir-se com a alternativa. Com diu Mike Tyson, "tothom té un pla fins que rep el primer cop de puny a la boca". I en aquest debat, a sis dies de les eleccions, el PSOE i el seu candidat arribaven martellejats per aquestes enquestes on quedar nomès segons sembla el millor que els pot passar.







Ignacio Escolar
EL DIARIO.ES