Algú per qui sento un profund respecte com a mestre, filòsof i persona, ha publicat aquest comentario al seu bloc:
Superfluidad trascendental: "El ateo occidental es un cristiano radical, que ha llegado a pensar que ya Dios no le hace falta para nada".
aleshores jo he deixat aquest comentari que, qui ha publicat l'anterior molt més lúcid i educat que jo no ha contestat:
Un ateo es alguien que como no es idiota, y si lúcido, simplemente no cree en Dios, en ningún Dios, ni tan siquiera necesita inventarlo a su imagen y semejanza, que de eso se trata eso de Dios. De hecho no vale ni tan siquiera la pena hablar con alguien que dice creer en Dios, el cualquier Dios.
però un intel·lectual si que m'ha contestat irònicament:
Parece que hay quien cree que no merecería la pena hablar con Aristóteles, San Agustín, Kant o Leibniz por creer en Dios. Unos pobres idiotas carentes de lucidez. Cuando menos, sorprendente.
i jo - picat - he respost:
Tan simple como que si creen en un Dios, ya no me interesan, así de sencillo, creen en algo inexistente, en una falsedad inventada por los hombres en el mayor acto de vanidad que se ha cometido y por lo tanto nada hay que hablar, son unos farsantes, como Bergoglio.
I penso que potser si que Aristótil, San Agustí, Kant o Leibniz, eren idiotes amb poca lucidesa, si realmente creien en déu, en algun déu, i jo que no solc alterarme per a gairebè res, en aquest tema si que em sulfuro ràpid. Puc arribar a entendre que algu lúcid i no idiota simuli o digui que creu en déu, pel moment històric en el que viu, per interessos particulars, etc, però sempre des de la teoria interessada, mai des del convenciment, per què de no ser així, de dir que hi creu fermament, en això no tinc cap dubte, o és idiota o és un farsant interessat, per tant el dubte sobre Aristòtil, Sant Agustí, Kant, Leibniz o Bergoglio és, o idiotes o farsants, dit curt i ras no hi més opció possible. O així m'ho sembla a mi, per què en aquest tema no hi caben els matissos.

Els homínids som l'ùnic animal a la terra que ha necessitat inventar-se un déu a la seva imatge i semblança - així ens ha sortit - i en nom d'aquest i altres déus, s'ha matat, torturat, anorreat i el que volgueu al llarg del segles, sent de llarg l'esglèsia de la secta catòlica la banda criminal més important de la història de la humanitat, la gran vergonya eterna de la humanitat, la que més morts directes o indirectes arrossega en la seva sinistra història de més de dos mil anys d'ìgnominia. I és per això que abomino dels qui diuen que creuen en aquest déu, per això els tracto de farsants, i és un tracte generós, atès el qualificatiu hauria de ser un altre, ells, són tambè com la secta, la gran vergonya eterna de la humanitat.