Després de tot un dia pendents de la votació de l'assemblea assembleària de la CUP sobre la investidura d'Artur Mas celebrada a Sabadell, l'empat exacte a 1.515 vots que va resultar de la votació assembleària a les urnes semblava tota una broma macabra, o un preludi d'innocentada; però la CUP senyores i senyors és asín, i és que ni fet a posta es podia haver aconseguit un empat. A Artur Mas li agafarà alguna cosa, encara que ja es debia olorar la torrada al veure que no hi havia fumata blanca, i això que primer van cremar a Homs, però els va sortir gris, després a Romeva i els va sortir boirós i al veure Mas que la tarda queia lentament sobre el pla dels Cartrons, sota d'on estaven celebrant l'assemblea els assemblearis de la CUP i no hi havia fumata blanca, va comprendre el líder de CI, perdó de JxS, perdó de Dill, que debia continuar esperant fins que els tocapilotas de la CUP decideixin el seu destí. A la llunyania, un tal Mariano maleïa la seva sort que semblava lligada a la del seu rival, i això que aquest li portava tres mesos d'avantatge. Continuarà.....

Aquest tweet de Jaime Rubio defineix jocosament la situació.

Año 2056. La CUP inicia la ronda 49.083 de votaciones. Artur Mas lleva diez años muerto. Francia invadió Cataluña hace seis meses.