Si de la nostra maldat adulta n'és responsable la nostra infància desgraciada, de la nostra bondat adulta en serà responsable la nostra infància feliç i, en qualsevol cas, tot adult serà llavors moralment irresponsable. Però ja que això de ser bons o dolents dependria de l'atzar del nostre naixement, hauríem d'introduir un impost moral als bons, per gaudir d'una bondat que no han merescut. Per exemple, cada ric moral (en tant que propietari d'un capital moral heretat) hauria de sentir-se corresponsable -fins i tot penalment- de les obres dels dolents i col·laborar en conseqüència en la reparació del mal causat per un pobre moral. A això en podriem anomenar equitat moral. Si la conclusió és estúpida, potser hauríem de revisar les premisses.
Gregorio Luri
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
"Si de la nostra maldat adulta n'és responsable la nostra infància desgraciada..."
ResponEliminaNo todos los que nos rodean son malos en su edad adulta por tener una infancia desgraciada.
No puedo partir de la primera premisa.
Salut
jo tampoc, entenc que Luri parla de manera genérica i de fet, ell mateix dubta en el tran final del text. Com a reflexiò és interessant, o almenys m'ho ha semblat a mi.
Elimina