Només un Govern com l'espanyol i un president com Mariano Rajoy poden dir després de l'explosió d'un cotxe bomba al carrer on està l'ambaixada espanyola a Kabul que l'atac no estava dirigit contra la representació diplomàtica del nostre país. Només aquest Govern pot dir, després d'una explosió de grans dimensions que va matar dos policies afganesos i un d'espanyol, que podíem estar tranquils. Només aquest Govern pot sostenir, quan els policies afganesos havien acabat amb dos dels assaltants però temien que hi havia més en els edificis propers, que el personal espanyol estava bé.

Només algú com Rajoy pot intentar monopolitzar en campanya electoral la resposta del Govern a aquesta emergència i donar una versió dels fets que no té cap relació amb el que estava passant en aquests mateixos moments.

L'atac dels talibans contra l'ambaixada va ser similar a molts altres realitzats contra objectius occidentals a l'Afganistan en els últims anys. En primer lloc, un cotxe bomba explota al costat de l'entrada o prop d'ella i mata o fereix als guàrdies que protegeixen els accessos al recinte. Tot seguit, un grup d'homes armats assalta el o els edificis per matar els seus ocupants estrangers i esperar l'arribada de la policia. Atrinxerats en el seu interior, poden aguantar durant hores. No es lliuraran ni negociaran. En el mateix edifici, els estrangers amagats en una zona de seguretat o en una habitació que no coneixen els agressors no es mouran fins que algú aparegui per rescatar-los.

El rescat serà una operació llarga i difícil, especialment si és de nit com era aquest cas, que durarà molt de temps durant el qual serà difícil comptar amb informacions confirmades sobre la sort de les víctimes. I això val per al Govern i els mitjans de comunicació.

En conèixer la notícia de l'atac, les primeres versions que arribaven de l'Afganistan a primera hora de la tarda de divendres indicaven que l'objectiu era una residència per a estrangers situada al costat o enfront de l'ambaixada. Per impedir els desplaçaments a la ciutat, és habitual que les ambaixades comptin amb una casa on viu el seu personal al mateix carrer o en un edifici annex a la delegació diplomàtica. Per tant, era lògic pensar que hi havia espanyols en perill en aquest moment. En saber-se que tot havia començat amb l'esclat d'un cotxe bomba, la preocupació va augmentar.

Tot això es va saber poc després de les 16.00 hora espanyola. Es va anunciar que el president del Govern compareixeria davant els mitjans a les 17.45 des d'Oriola. Les fonts habituals del Ministeri d'Exteriors no van amagar la gravetat de l'assumpte i van indicar que Moncloa s'ocuparia d'informar els mitjans. Tota la informació s'anava a "centralitzar a la Moncloa", tot i que el president no era al seu despatx sinó a la Comunitat Valenciana immers en la campanya electoral. És clar que Rajoy volia ser qui donés les notícies.

Entorn de les 18.30, Rajoy es va acostar als periodistes per fer una declaració d'un minut i 40 segons. Aquesta és la transcripció completa de les seves paraules, excepte la referència als seus contactes amb diversos líders de l'oposició (les negretes són meves).

"Aquesta tarda es va córrer la notícia que podia haver hagut un atac a l'ambaixada d'Espanya a l'Afganistan. No ha estat així. No hi ha hagut un atac ni era la intenció de fer-ho contra l'ambaixada d'Espanya a l'Afganistan. Així ho han indicat els talibans. Era un atac contra algunes cases d'hostes que estaven molt pròximes a l'ambaixada. El que podem dir a hores d'ara és que tots podem ser objectiu d'un atac terrorista, tots, qualsevol, qualsevol país occidental, però en aquest cas no ho era contra l'ambaixada d'Espanya. En aquest moment, hi ha un policia espanyol ferit que ja ha estat evacuat, sembla que les ferides no són d'extrema gravetat, però, insisteixo, l'estan portant a l'hospital. En aquest moment, han estat alliberades totes les persones que estaven treballant com a funcionaris a l'ambaixada d'Espanya a l'Afganistan, i per tant el que semblava que era una mala notícia, doncs al final per fortuna no és així. Crec que no hi ha víctimes espanyoles, no era un atac contra nosaltres, tot i que, insisteixo, podria ser-ho perfectament. (...) Per tant, insisteixo, tranquil·litat, la gent de l'ambaixada d'Espanya a l'Afganistan està bé. Són les dades que ens informen des d'allà, i espero que es confirmin a la major celeritat possible ".

A més del seu estil col·loquial tan xocant en certes situacions ("va córrer la notícia"), en tan breu espai de temps Rajoy va dir fins en quatre ocasions diferents que no es tractava d'un atac contra l'ambaixada espanyola i el seu personal destacat a Kabul. I en altres tres ocasions va afirmar que no calia preocupar-se perquè tots els espanyols estaven bé.

Tant el primer com el segon era fals. Cal el dubte de si ho va fer per pura incompetència llançant-se a fer declaracions quan era impossible saber amb total seguretat què havia passat o si pretenia condicionar la cobertura dels principals mitjans de comunicació amb aquestes paraules. Potser fos una barreja de les dues coses.

Mentrestant, diversos mitjans internacionals informaven d'un atac contra l'ambaixada espanyola. Pocs minuts després, en el míting previst Rajoy va haver d'anunciar la mort d'un policia espanyol.

Molt abans que el president obrís la boca, un periodista afganès havia explicat tot el que Rajoy anava a negar després. Després de les 15.00, hora espanyola, Bilal Sarwary, periodista freelance que treballa per a la BBC, informava al seu compte de Twitter de l'atac contra la residència de l'ambaixador espanyol a Kabul, detall que no era correcte perquè l'ambaixador viu en una altra zona, i afirmava que Espanya comptava amb informació prèvia, probablement facilitada pel Govern afganès, que avisava d'un possible atac.

Només uns dies abans, els talibans havien llançat un atac massiu contra l'aeroport de Kandahar, al sud del país, en què van matar a 50 persones, entre civils i personal de seguretat.

Les forces especials de la policia afganesa, l'única unitat de les forces de seguretat en condicions d'enfrontar-se a una incursió talibà a la capital, van prendre posicions a la zona, van tallar l'electricitat i van apostar franctiradors als edificis propers. Una hora després, Sarwary va veure des dels voltants com dos vehicles de l'ambaixada estaven en flames. Les seves fonts li van explicar que almenys tres dels atacants havien aconseguit penetrar al recinte diplomàtic -fora l'ambaixada o la casa annexa on viu el personal espanyol- i li van confirmar que els vehicles cremant pertanyien als espanyols. Ja sabia que dos policies afganesos, que protegien l'ambaixada eren morts. Encara no tenia notícies de la mort del policia espanyol.

També va explicar que dos espanyols havien pogut escapar. Havien salvat la vida, però no podien estar segurs del que havia passat als seus companys.

eldiario.es - Zona Crítica
Un vergonyós intent de Rajoy d'amagar la veritat
Iñigo Sáenz de Ugarte - 2015.12.12