"En una nit dantesca de tempesta i aigua a dojo, llamps i trons, un home circula per una carretera secundària amb el seu automòbil. Té un rebentón en una de les rodes i per més que mira i remira és incapaç de trobar el gat per apujar el cotxe i aixì poder canviar la roda. (En el temps de l'acudit no hi havia encara mòbils, o posem que no tenia cobertura o s'havia quedat sense bateria per actualitzar-lo). Preocupa't atès per aquella carretera secundària i en una nit com aquella no hi passa ningú, l'home recobra l'esperança en veure allà enllà la tènue llum d'una casa de pagés.
Ja està, es diu l'home, m'acosto a la casa de pagés (segur que tenen cotxe en viure tant apartats), els hi dic que em deixin el gat i els dono cinc-centes pessetes pel gran favor que em faràn i un cop arreglat i canviada la roda ja els hi tornaré. Però a mida que va acostant-se a la casa l'home va mal rumiant: Cinc-centes pessetes és molt, al cap i a la fi només em deixaràn un gat i prou; Saps qué! els hi donaré tres-centes pessetes i ja està bé.

Continúa acostant-se a la casa i ja comença a estar encaboriat i rùful com el temps: Que cony! tres-centes pessetes, vint duros i van que xuten que ells no han de fer res, per cinc-centes pessetes ja m'el quedo jo el gat i no els hi torno.
Arriba l'home a la porta de la Masia i truca a la porta. Veu que miren per la finestreta i finalment li obren; aleshores, l'home enfurismat del tot li deixa anar a la bona dona que li ha overt la porta: SAP QUE LI DIC! QUE JA ES POT FOTRE EL GAT AL CUL! i se'n torna cap el cotxe sense que la bona dona hagi entés res del que acaba d'escoltar."
Aquest és un vell acudit de l'Eugenio, però crec que se'l poden començar a aplicar els de la CUP, quan finalment decideixin donar el SI a la investidura de l'Artur Mas que amb el que l'han fet patir, el més probable es que els hi digui com l'home de l'acudit: que ja es poden fotre el seu SI al cul!. Jo, d'ell ho faria.