MODELS FEMENINS

Més d’un centenar de treballadores van morir en l’incendi intencionat d’una fàbrica tèxtil de Nova York el 8 de març de 1908. El Dia de la Dona commemora aquest fet i recorda el procés de lluita per la igualtat de drets entre gèneres. Malgrat les diferències encara romanents, s’ha fet molt de camí en el darrer segle. Però no sempre en la direcció encertada. L’actitud judicial és reveladora: sol afavorir la dona que es divorcia, però tolera la inequitat quotidiana o la violència masclista.

  Anys enrere, una dona divorciada es quedava al mig del carrer perquè el model social imperant li assignava el paper de consort decorativa o de mera gestora familiar sense recursos propis. Era lògic que les sentències de divorci obliguessin el marit a assumir tots els costos de la trencadissa. Quin sentit té que això continuï passant quan ambdós cònjuges tenen prou ingressos i vida professional pròpia? 

  Paral·lelament, cada dia hi ha més sèries televisives protagonitzades per dones pretesament modernes, la principal característica de les quals és que actuen com el més detestable dels homes masclistes convencionals. Es mouen, parlen, actuen i semblen pensar com un mascle testosterònic qualsevol. Són sobrades superwomen que emulen el pitjoret dels pollastres més estarrufats i gallejadors. No li veig la gràcia. Les feministes de tota la vida tampoc, diria.

  Al costat de massa dones encara ancorades en models obsolets o bé maltractades o explotades, prospera un tipus femení masculinitzat en el pitjor sentit i, a sobre, emparat per la inèrcia paternalista dels vells jutges amb mala consciència. L’equitat entre els gèneres no és això. Hauríem de propendir a un model masculí amb més valors femenins i a un model femení en peu d’igualtat de drets i d’oportunitats amb els homes i, alhora, sense emulacions masclistes. Em sembla.

RAMON FOLCH - ELPERIODICO.CAT

Socioecòleg. Director general d'ERF.