Pels qui no ho sàpiguen, en Pompeu Fabra és un senyor que té una plaça a la vora de casa on poca gent hi ha, i també és el responsable de la complicada manera com escrivim en català. Ningú gosa dir-ho en veu alta, aquest senyor és encara a dia d'avui una patum, però potser seria arribada l'hora de racionalitzar i modernitzar la manera que tenim d'escriure la nostra llengua. Pompeu Fabra... va fer 'la seva' normalització lingüística, però això no vol dir que fos la més adient.

Col·laborar o colaborar, anar-se'n, anarsen, emportar-se-les, o emportàrseles, n'hi ha, o ni ha, etc etc és molt més fàcil en el segon terme expressat que el de negreta, i és exactament el mateix i sona exactament igual. És possible que el Sr. Pompeu totes aquestes virgueries de geminades i endergues pensesn que calien, o el més probable és que volgués diferènciar-se tant com pugués del castellà. No és per casualitat les diferències sovint petites que hi ha entre castellà, italià, francès i català, ve de vell per diferenciar-se els uns dels altres.
Sigui com sigui, l'home és va ben lluir i ja seria arribada l'hora que algú i poses una mica de sentit comú del qual em temo n'estava mancat el Sr.Pompeu i Fabra, per més interès i ganes de fer-ho bé que hi poses. 
Ha passat molt de temps i el seu criteri crec hauria de ser revisat. Dintre de dos anys en farà cent que es va publicar la Gramàtica catalana, adoptada com a oficial, fou quan s'inicia una etapa que culmina el 1931 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana. Potser sí que seria arribada l'hora de revisar la feina de Pompeu Fabra i crear una nova Gramàtica Catalana. Desde luego que algú ho hauria de fer i ojalà ho faci. Perdoneu la gosadia, però algú ho havia de dir.