• No falla. Empresari que ens acusa de viure per sobre de les nostres possibilitats, empresari que ha viscut per sobre d'elles.
  • Ens demanen esforços en nom de la pàtria, però l'empresari molt espanyol i mucho espanyol es passa Espanya pel folre de la seva cartera.
No només no tenim un model econòmic sinó que els que han de ser model econòmic de conducta i motor del desenvolupament, li treuen la gasolina a la nostra economia i són exemple d'insolidaritat i corrupció.
Diuen que són només casos aïllats, però cal veure la quantitat de casos aïllats de grans empresaris espanyols relacionats amb l'evasió fiscal, el blanqueig de capitals i altres variades formes de robar-nos a tots. Des dels papers de Panamà als papers de la Castellana passant per Mario Conde, Arturo Fernández o Díaz Ferrán, les pomes podrides són tantes que no ens deixen veure la fruita fresca que asseguren que hi ha al cistell. Diuen que no es pot generalitzar però massa casos aïllats fan una causa general.

Els últims a incorporar-se a aquesta llista de la infàmia han estat els amos de Pipes Facundo que van regularitzar en l'amnistia 10 milions d'euros que tenien en comptes a Suïssa a un irrisori 3% d'impostos. Vostè paga entre un 25% i un 40%, el que es passa anys robant a l'Erari Públic a sobre li regalen blanquejar a preu de saldo. Robar surt car al ciutadà i barat al lladre.

Que l'hi ho diguin a Mario Conde, que sortirà en llibertat sota fiança de 300.000 euros tot i que està acusat de blanquejar uns 13 milions d'euros procedents del cas Banesto pel qual ja va estar a la presó. A més de indecent, reincident. Potser la fiança la paga amb els 10 milions que li deu a Hisenda. A tu t'embarguen el compte quan els deus 10 euros, però ell ha estat durant anys el major morós d'Espanya i aquí seguia vivint a tot drap. Hisenda som tontos i Mario Conde te'l trobes al carrer.

A més Conde és dels que anava donant lliçons sobre com salvar Espanya. Perquè aquesta és una altra, ens ensenyen com hem de viure pitjor mentre viuen millor a la nostra costa. Recordem a Díaz Ferrán que deia que treballéssim més i cobréssim menys, mentre ell pagava menys i robava més. També el president de Facundo i de la Cambra de Comerç de Palència, va dir que "hem viscut un 30% per sobre de les nostres possibilitats". No falla. Empresari que ens acusa de viure per sobre de les nostres possibilitats, empresari que ha viscut per sobre d'elles.

Afirmava aquest senyor, mentre evadia impostos, que els empresaris són la nostra única esperança i que hem perdut la cultura de l'esforç. És en la gran empresa on l'han substituït per la cultura del pelotazo. Els papers de Panamà i la Castellana no fan sinó posar alguns noms del 72% de l'evasió fiscal a Espanya, uns 42.000 milions d'euros, que correspon a les grans fortunes. No hauríem hagut de fer retallades i pagaríem les nostres deutes si no evadiesen. No hauríem tingut aquesta crisi si haguessin volgut evitar-ho. En efecte són la nostra única esperança i l'han defraudat.

No només no tenim un model econòmic sinó que els que han de ser model econòmic de conducta i motor del desenvolupament, li treuen la gasolina a la nostra economia i són exemple d'insolidaritat i corrupció. És difícil incentivar el pagament d'impostos i la cooperació ciutadana quan les grans famílies, les grans empreses, els principals partits i la banca, estan evadint o ajudant a l'evasió. Ens demanen esforços en nom de la pàtria, però l'empresari molt espanyol i mucho espanyol es passa Espanya pel folre de la seva cartera.

No volen que generalitzem però ells mateixos tenen al capdavant dels seus cercles, cambres de comerç i patronals a empresaris acusats de corrupció. Si no els aparten, ens indueixen a pensar en la culpabilitat o complicitat de la majoria. És un mal de la societat espanyola, més denunciable en els que tenen l'obligació i responsabilitat de marcar el pas: la corrupció no es castiga prou, fins i tot es disculpa o es aplaudeix.

Mario Conde no escarmenta perquè li riuen les gràcies als que agiten la bandera. Hi ha una Espanya que aspira a ser com ell i una altra que considera que els de dalt tenen dret de cuixa sobre el de tots. La llei no actua contra els corruptes amb suficient contundència i la política els empara. Hi ha votants i empresaris que els elegeixen. No se'ls aparta ni se'ls repudia. Mentre sigui així, continuarem sent un país molt corrupte i mucho corrupte.










Javier Gallego
Lo llevamos crudo
EL DIARIO.ES
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

4 comentaris:

  1. Sí senyor, així és. I com bé diu, a part de la hipocresia de tota aquesta gent, és que no tenim un model econòmic fora del turisme, que, ben pensat, Déu ens el conservi. Jo no estic pas en cap zona turística de Barcelona, però tot i així, la meitat de les meves vendes, no és broma, són a turistes i agent no d'aquí. Si tingués que dependre dels nadius hauria de tancar.

    http://blogs.publico.es/la-soledad-del-corredor-de-fondo/2016/06/15/el-autonomo-la-familia-el-pequeno-empresario-y-el-debate-a-cuatro-2/

    Val la pena llegir el comentari que hi surt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cuanta raó, els autònoms estan deixats de la ma de déu i del Govern. Dit això, no hi na model económic per què no n'hi pot haver, aquest és el problema, no ja d'Espanya, sinó d'Europa, que acabarà sent un balneari de serveis per a turistes. La producció de ma d'obra barata es cosa asiàtica i més endavant africana, i aquí tampoc tenim gent preparada per a les noves tecnologíes, o en tenim molta que no.

      Elimina
  2. i aquí tampoc tenim gent preparada per a les noves tecnologíes,..."

    Y es así, FRANCESC, es así. Un ejemplo idiota, conozco un señor que tiene una flota de 9 taxis. Vive en el Carmel y allí tiene también su taller mecánico, pues todo lo hace su pequeña empresa. Está cambiando la flota por coches híbridos, de los del Toyota. Busca mecánico y chofer (quiere un chofer de noche para uno de sus vehículos), pero claro, mecánico para la tecnología del Toyota no lo encuentra, o lo encuentra poco preparado y chofer con idioma inglés si, pero...pakistaní, porque los de aquí no saben inglés.
    Un ejemplo tonto pero actual.
    Salut

    ResponElimina
  3. Aquest és el problema, que a més se sap però no es fa res per arreglar-ho.

    ResponElimina

About Me