Dissabte passat els aldarulls durant el partit entre Rússia i Anglaterra a Marsella es van saldar amb 35 persones hospitalitzades, 8 detencions i un seguidor anglès "entre la vida i la mort". El Vélodrome es va convertir en una batalla campal després que els aficionats russos esquivaran els cordons de seguretat i agredissin als seus rivals anglesos a les grades, tot i que no contents amb això, la guerra va continuar fora de l'estadi.
La sensació és que la policia francesa estava mes pendent dels possibles atacs islamistes i de les protestes internes a ran de la reforma laboral, que d'aquests aldarulls, el que diu poc a favor de la seva professionalitat i coneixement de la situació, car era més que previssible que aquests altercats és produissin; els anglesos ja hi tenen pràctica a muntar aquests saraus i els russos ho han sofisticat, estan entrenats com a grups paramilitars, a youtube hi ha vídeos que ho reflecteixen, i ja em veig a venir que a l'Espanya Turquía de demà hi haurà sarau del gros.

I no tots els dirigents de l'esport condemnen aquest tipus de comportament. Igor Lebedev, diputat i membre de la Unió Russa de Fúbol (URF) va mostrar via Twitter el seu suport als aficionats russos que van estar implicats en les baralles a Marsella. "No veig res dolent en que els seguidors es barallin. Al contrari, seguiu així!", Va ser el seu missatge a les xarxes socials.

I això no és més que el principi, els aldarulls aniran a més i és professionalitzaran més i sinó al temps, és la barbàrie d'uns dropos que són més que brètols, que practiquen la violència per la violència, que ja s'albirava a la taronja mecànica, i no ho dic només pels fills de Putin, que són els més avançats, la resta van del mateix pal. 
I és relativament fàcil de solucionar: a la majoria de hooligans a cada país la policia els té prou identificats. Retenir-los a comissaria en dies de partit ja s'ha fet amb uns quants; però s'hauria d'ampliar la mesura, i aplicar la llei seriosament contra aquests brètols, perquè si no acabarem celebrant els Partits o competicions com aquesta d'Europa a porta tancada i sense desplaçament d'afeccionats, uns afeccionats que són en gran part, els mateixos que s'apunten a qualsevol sarau, en celebracions de victòries, moviments okupes o el que sigui. 
És la violència per la violència, sense cap motiu ni raó real, això requeriria un mínim d'intel·ligència, i aquí l'encefalograma és pla; és la Taronja mecànica de Kubrick, i anirà a més si les autoritats no hi posen remei i sobretot ma dura.