.

VIOLÈNCIA MECÀNICA


Dissabte passat els aldarulls durant el partit entre Rússia i Anglaterra a Marsella es van saldar amb 35 persones hospitalitzades, 8 detencions i un seguidor anglès "entre la vida i la mort". El Vélodrome es va convertir en una batalla campal després que els aficionats russos esquivaran els cordons de seguretat i agredissin als seus rivals anglesos a les grades, tot i que no contents amb això, la guerra va continuar fora de l'estadi.
La sensació és que la policia francesa estava mes pendent dels possibles atacs islamistes i de les protestes internes a ran de la reforma laboral, que d'aquests aldarulls, el que diu poc a favor de la seva professionalitat i coneixement de la situació, car era més que previssible que aquests altercats és produissin; els anglesos ja hi tenen pràctica a muntar aquests saraus i els russos ho han sofisticat, estan entrenats com a grups paramilitars, a youtube hi ha vídeos que ho reflecteixen, i ja em veig a venir que a l'Espanya Turquía de demà hi haurà sarau del gros.

I no tots els dirigents de l'esport condemnen aquest tipus de comportament. Igor Lebedev, diputat i membre de la Unió Russa de Fúbol (URF) va mostrar via Twitter el seu suport als aficionats russos que van estar implicats en les baralles a Marsella. "No veig res dolent en que els seguidors es barallin. Al contrari, seguiu així!", Va ser el seu missatge a les xarxes socials.



I això no és més que el principi, els aldarulls aniran a més i és professionalitzaran més i sinó al temps, és la barbàrie d'uns dropos que són més que brètols, que practiquen la violència per la violència, que ja s'albirava a la taronja mecànica, i no ho dic només pels fills de Putin, que són els més avançats, la resta van del mateix pal. 
I és relativament fàcil de solucionar: a la majoria de hooligans a cada país la policia els té prou identificats. Retenir-los a comissaria en dies de partit ja s'ha fet amb uns quants; però s'hauria d'ampliar la mesura, i aplicar la llei seriosament contra aquests brètols, perquè si no acabarem celebrant els Partits o competicions com aquesta d'Europa a porta tancada i sense desplaçament d'afeccionats, uns afeccionats que són en gran part, els mateixos que s'apunten a qualsevol sarau, en celebracions de victòries, moviments okupes o el que sigui. 
És la violència per la violència, sense cap motiu ni raó real, això requeriria un mínim d'intel·ligència, i aquí l'encefalograma és pla; és la Taronja mecànica de Kubrick, i anirà a més si les autoritats no hi posen remei i sobretot ma dura.



2 comentaris:

  1. Se da en todos los campos, FRANCESC. Mira, amic, cuando era crío iba a ver al ver al Espanyol a Sarrià. No había nadie que no te invitara a una cerveza en el Carabelas, frente al campo, pero la gente era familiar y comprensiva.
    Con el tiempo las cosas fueron cambiando, tanto que en Cornellá (ahora hace cuatro años que no voy por razones de higiene mental), cuando hay partido arrasan con todo.
    Pero lo he visto con los del Atñetico de Madrid, y con los del Barça cuando esperaron a la puerta del estadio a un periko y le asestaron tres puñaladas...
    Vivimos en una sociedad inmersa en la violencia, donde los "jóvenes" de 25 años juegan, si juegan a no se que virtual porque no tienen agallas de decir que es irreal, y donde prima quien más mata "enemigos".
    Es el sistema de la cual nosotros, los "viejos" tenemos parte de culpa.
    Hemos dado pie a una sociedad carente principios (ningún joven se levanta a ceder el asiento a una embarazada); y hemos acostumbrado a consumir y a tener todo lo que se desea en el momento que se desea. No hay capacidad de sacrificio y cuando algo no sale como se ha pensado lo primero que ocurre es la frustación y la depresión.
    Hemos hecho muchas cosas mal hechas, pero no aprendemos.
    Lo siento por ellos...y por nosotros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. abans hi havia rivalitat, pero bastant sana i ben entesa, i no passava de la cosa verbal. Ara, tot és violència

      Elimina